A PARTIR DE FEBRER DE 2011, TANQUEM AQUEST BLOC, PERÒ CONTINUEM AMB TOTS VOSALTRES AMB MOLTES MÉS NOTÍCIES I NOVETATS A:
dijous, 27 de gener del 2011
dijous, 30 de desembre del 2010
La caverna
Tertúlia del club de lectura
La caverna, de José Saramago
Trobada: 22/11/2010
Valoració mitjana: 3.7 (6 màxim)
La tertúlia ha comptat amb la participació d’Agnès Toda, becària predoctoral del Departament de Filologia Catalana a la URV, que ha parlat de la vida i l’obra d’aquest autor, premiat amb el Premi Nobel.
La conversa ha girat al voltant d’un guió, preparat en Power point per la convidada , que ens ha servit per remarcar alguns textos, recordar aspectes diversos de la lectura com la manera en que està escrita l’obra o dibuixats els personatges. També per anar situant les diverses referències filosòfiques: el mite de la caverna de Plató o les vinculacions amb el moviment existencialista.
Hi ha hagut diversos aspectes que han generat més polèmica com per exemple el paper tradicional atorgat a la dona, la confrontació entre un suposat progrés (el que propicia aquell gran centre on ho trobes tot i no t’has de preocupar per res) i la forma de vida més tradicional (el valor del treball propi i artesà, les relacions personals entre familiars i veïns, etc). Tampoc hi ha hagut acord a l’hora de decidir si era una obra optimista o pessimista, però si en valorar com a personatge més entranyable el gos, Trobat o Encontrado, en funció de si hem llegit l’obra en català o en castellà.
La caverna, de José Saramago
Trobada: 22/11/2010
Valoració mitjana: 3.7 (6 màxim)
La tertúlia ha comptat amb la participació d’Agnès Toda, becària predoctoral del Departament de Filologia Catalana a la URV, que ha parlat de la vida i l’obra d’aquest autor, premiat amb el Premi Nobel.
La conversa ha girat al voltant d’un guió, preparat en Power point per la convidada , que ens ha servit per remarcar alguns textos, recordar aspectes diversos de la lectura com la manera en que està escrita l’obra o dibuixats els personatges. També per anar situant les diverses referències filosòfiques: el mite de la caverna de Plató o les vinculacions amb el moviment existencialista.
Hi ha hagut diversos aspectes que han generat més polèmica com per exemple el paper tradicional atorgat a la dona, la confrontació entre un suposat progrés (el que propicia aquell gran centre on ho trobes tot i no t’has de preocupar per res) i la forma de vida més tradicional (el valor del treball propi i artesà, les relacions personals entre familiars i veïns, etc). Tampoc hi ha hagut acord a l’hora de decidir si era una obra optimista o pessimista, però si en valorar com a personatge més entranyable el gos, Trobat o Encontrado, en funció de si hem llegit l’obra en català o en castellà.
dimarts, 23 de novembre del 2010
Un clàssic de por?
Frankenstein, de Mary Shelley
Desitjava l’amor i l’amistat, i sempre m’he sentit menystingut. No és injust, això? He de ser considerat l’únic criminal, quan tota la humanitat ha pecat contra mi? Per què no odieu en Fèlix, que va allunyar amb injúries el seu amic? Per què no maleïu el pagès que va intentar matar el qui havia salvat la seva filla? No, aquests són éssers virtuosos i immaculats! Jo, el miserable, l’abandonat, sóc un engendrament que cal menysprear, que cal abandonar i trepitjar. Fins i tot ara en bull la sang quan recordo aquesta injustícia.
Aquestes paraules pertanyen als monstre de Frankenstein, un personatge sense nom propi, ja que és conegut amb el nom del seu creador i que s’ha convertit en una icona de la cultura popular, a part de la seva qualitat literària perquè ha estat versionada i adaptada al cinema en repetides ocasions i en diversos gèneres que van des del terror, a la comèdia o el musical.
Va ser escrit per Mary Shelley, una jove de 18 anys, filla de pares cèlebres; la seva mare va ser una destacada lluitadora pels drets de la dona, i el seu marit un autor cèlebre i reconegut dintre de la literatura anglesa. Mary Shelley va rebre una educació inusual per a les dones del seu temps, que no es va limitar a la seva formació com a futura mestressa de casa.
L’obra va nèixer a partir d’una juguesca. Mary i Percy Shelley, juntament amb Byron i d’altres amics, són a Ginebra, instal·lats a prop del llac Léman, i a causa de les condicions climatològiques es veuen obligats a romandre molt de temps a l’interior de casa; per divertir-se decideixen que explicaran històries de terror.
La convivència entre el grup d’intel·lectuals i amics i la gestació de l’obra que us proposem està narrada en una gran pel·lícula de Gonzalo Suárez: Remando al viento, que també us recomanem.
L’obra va nèixer a partir d’una juguesca. Mary i Percy Shelley, juntament amb Byron i d’altres amics, són a Ginebra, instal·lats a prop del llac Léman, i a causa de les condicions climatològiques es veuen obligats a romandre molt de temps a l’interior de casa; per divertir-se decideixen que explicaran històries de terror.
La convivència entre el grup d’intel·lectuals i amics i la gestació de l’obra que us proposem està narrada en una gran pel·lícula de Gonzalo Suárez: Remando al viento, que també us recomanem.
Sinopsi:
Victor Frankenstein és un científic que, abrumat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. A partir de parts de cadàvers i amb una tècnica desenvolupada amb l’ajut de l’electricitat, crearà un monstre, que li provocarà el més absolut dels horrors, a causa del seu aspecte.
Aquest monstre, que mai no rebrà un nom propi, intentarà apropar-se als humans, que el rebutjaran. Finalment es trobaran el científic i la seva criatura i mantindran un diàleg, sense entesa final, per acabar amb una persecució que els durà fins al Pol Nord.
L’interès:
Tot i que l’obra ha estat considerada un referent de la novel·la gòtica o de terror, podríem considerar que va molt més enllà, ja que explora temes tan actuals com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, que faran néixer un altre arquetip literari, el del científic boig, que s’atorga el paper de déu com a creador de vida. També hi podem rastrejar elements autobiogràfics com per exemple l’absència de les mares dels protagonistes o la negligència dels pares, que no donen amor als seus fills.
En resum una lectura interessant que tot i estar escrita fa gairebé 200 anys ens continua parlant al cor i a la ment, perquè els seus temes continuen vigents i encara provoquen discussions.
Victor Frankenstein és un científic que, abrumat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. A partir de parts de cadàvers i amb una tècnica desenvolupada amb l’ajut de l’electricitat, crearà un monstre, que li provocarà el més absolut dels horrors, a causa del seu aspecte.
Aquest monstre, que mai no rebrà un nom propi, intentarà apropar-se als humans, que el rebutjaran. Finalment es trobaran el científic i la seva criatura i mantindran un diàleg, sense entesa final, per acabar amb una persecució que els durà fins al Pol Nord.
L’interès:
Tot i que l’obra ha estat considerada un referent de la novel·la gòtica o de terror, podríem considerar que va molt més enllà, ja que explora temes tan actuals com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, que faran néixer un altre arquetip literari, el del científic boig, que s’atorga el paper de déu com a creador de vida. També hi podem rastrejar elements autobiogràfics com per exemple l’absència de les mares dels protagonistes o la negligència dels pares, que no donen amor als seus fills.
En resum una lectura interessant que tot i estar escrita fa gairebé 200 anys ens continua parlant al cor i a la ment, perquè els seus temes continuen vigents i encara provoquen discussions.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Vida Privada
Tertúlia del club de lectura
Vida privada, de Josep Ma de Sagarra
Trobada: 29/10/2010
Trobada: 29/10/2010
Valoració mitjana: 4.5 (6 màxim)
La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Corretger, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de l’autor, situant-lo en el seu context històric.
Ha explicat que l’obra va ser rebuda amb una gran expectació perquè havia estat anunciada com la novel·la de Barcelona on es desvetllarien els secrets més amagats de personatges com els que tots coneixem; a més el propi autor es va encarregar de fer-ne publicitat en la seva columna periodística. En realitat es referia a una obra molt més ambiciosa, que no va tenir continuïtat i de la que tan sols tenim Vida privada, que faria la funció de resum de tots els fils argumentals i dels personatges en què volia aprofundir.
L’obra ens presenta un mosaic que pivota al voltant de dos moment polítics importants: La Dictadura de Primo de Ribera i la República; la primera és més concèntrica i amb el tema econòmic com a nexe, a la segona els personatges es dispersen i la família protagonista cau en una profunda ruïna econòmica i moral, que exemplifica el de la seva classe social. Entremig es produirà la guerra, que marcarà les dues èpoques morals i d’on sorgirà la nova societat més preocupada per viure al dia i aparentar que per la història o la tradició familiars.
Sagarra és un narrador interessat a transmetre la realitat a través dels indrets i dels personatges que descriu, tot i que també està interessat en les noves formes narratives, que donen molta importància a la consciència individual, d‘aquí l’alternança de veus narradores, que de vegades s’adrecen directament al lector presentant-li la realitat i recorrent al sarcasme o la ironia.
La fredor amb què va ser rebut per la crítica va provocar el silenci novel·lístic de Sagarra, que es dedicà a altres gèneres, especialment el periodisme i el teatre.
La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Corretger, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de l’autor, situant-lo en el seu context històric.
Ha explicat que l’obra va ser rebuda amb una gran expectació perquè havia estat anunciada com la novel·la de Barcelona on es desvetllarien els secrets més amagats de personatges com els que tots coneixem; a més el propi autor es va encarregar de fer-ne publicitat en la seva columna periodística. En realitat es referia a una obra molt més ambiciosa, que no va tenir continuïtat i de la que tan sols tenim Vida privada, que faria la funció de resum de tots els fils argumentals i dels personatges en què volia aprofundir.
L’obra ens presenta un mosaic que pivota al voltant de dos moment polítics importants: La Dictadura de Primo de Ribera i la República; la primera és més concèntrica i amb el tema econòmic com a nexe, a la segona els personatges es dispersen i la família protagonista cau en una profunda ruïna econòmica i moral, que exemplifica el de la seva classe social. Entremig es produirà la guerra, que marcarà les dues èpoques morals i d’on sorgirà la nova societat més preocupada per viure al dia i aparentar que per la història o la tradició familiars.
Sagarra és un narrador interessat a transmetre la realitat a través dels indrets i dels personatges que descriu, tot i que també està interessat en les noves formes narratives, que donen molta importància a la consciència individual, d‘aquí l’alternança de veus narradores, que de vegades s’adrecen directament al lector presentant-li la realitat i recorrent al sarcasme o la ironia.
La fredor amb què va ser rebut per la crítica va provocar el silenci novel·lístic de Sagarra, que es dedicà a altres gèneres, especialment el periodisme i el teatre.
De l’obra va interessar especialment el llenguatge literari, la profusió d’adjectius, la utilització d’anglicismes, les descripcions exhaustives, que aporten al lector una visió gairebé cinematogràfica de l’escena. En especial tothom es va decantar per dos moments, el del ball organitzar per Hortènsia Portell i l’assassinat de Dorotea.
“Un team esportiu de casades joves i de solteres en llibertat era el que feia el grup més nombrós i de més barreja d’homes. Allí, s’hi sentia un perfum de begudes seques i d’herba de camp de golf. En general, en aquest team hi havia les dones més boniques i les toaletes més de music-hall. Entre elles, ensenyaven unes dents brillants i unes genives de pell de cirera unes quantes xicotes madrilenyes procedents de la gran aristocràcia, casades de fresc amb títols catalans o amb industrials d’aquí; aquestes madrilenyes gastaven una delicada amargor de pinyol de fruita i eren les que aguantaven una conversa més esqueixada i potser més intel·ligent.”Han assistit 20 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 30 minuts.
Ara mateix l’obra es representa al Teatre Lliure de Barcelona
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Quan els llibres són ART
Roberto Innocenti és un il·lustrador italià, nascut el 1940. És autodidacta en el dibuix i s’ha dedicat a l’animació i al cartellisme abans d’assolir l’èxit com a il·lustrador d’àlbums, que per la seva bellesa són recomanables per a tots els públics i edats.
Les seves il·lustracions es caracteritzen per la seva exhaustivitat i la finor del traç, a més d’amagar un important treball de documentació històrica. Són com fotografies que recullen tots els detalls i intensitat del moment, sense deixar de banda els personatges aparentment secundaris, als quals dóna també la seva part de protagonisme.
Avui us vull parlar de dues de les seves obres, les que podeu trobar a la biblioteca:
Les seves il·lustracions es caracteritzen per la seva exhaustivitat i la finor del traç, a més d’amagar un important treball de documentació històrica. Són com fotografies que recullen tots els detalls i intensitat del moment, sense deixar de banda els personatges aparentment secundaris, als quals dóna també la seva part de protagonisme.
Avui us vull parlar de dues de les seves obres, les que podeu trobar a la biblioteca:
ZEE, Ruth Vander. La historia de Erika. Pontevedra : Kalandraka, 2007
Aquest àlbum, narrat en primera persona, per la pròpia protagonista, ens explica uns fets tràgics: el trasllat en tren d’un grup de jueus cap al camp d’extermini, i com enmig de tant dolor hi ha un lloc per a la tendresa i l’esperança. Les il·lustracions semblem fotos velles, en blanc i negre, tot i que petits tocs de color subratllen la importància de determinats objectes o figures. El color serà el que obrirà i tancarà el llibre en una il·lustració esplèndida i plena de detalls.
LEWIS, J. Patrick. La casa. [Sant Cugat del Vallès] : Símbol, 2010
En aquest àlbum, Innocenti il·lustra un text que dóna la veu i el protagonisme de la història a una casa, construïda el 1656, abandonada posteriorment i redescoberta el 1900. És a partir de petits textos, gairebé poemes, que donen l’entrada a la il·lustració en doble pàgina, que anirem descobrint les vicissituds de la casa i dels seus habitants; veurem en definitiva el pas del temps i la història, fins i tot la més quotidiana, que convertiran la casa en un testimoni dels fets del segle XX: la fam , les guerres, els refugiats, els soldats, l’emigració, etc.
En aquest àlbum, Innocenti il·lustra un text que dóna la veu i el protagonisme de la història a una casa, construïda el 1656, abandonada posteriorment i redescoberta el 1900. És a partir de petits textos, gairebé poemes, que donen l’entrada a la il·lustració en doble pàgina, que anirem descobrint les vicissituds de la casa i dels seus habitants; veurem en definitiva el pas del temps i la història, fins i tot la més quotidiana, que convertiran la casa en un testimoni dels fets del segle XX: la fam , les guerres, els refugiats, els soldats, l’emigració, etc.
Per saber-ne més:
http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0415/100415sup_a016.pdf
http://lespolsadallibres.blogspot.com/2010/07/la-casa.html
http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0415/100415sup_a016.pdf
http://lespolsadallibres.blogspot.com/2010/07/la-casa.html
I si voleu veure el Roberto Innocenti en acció aneu a:
http://libiblios.blogspot.com/2010/05/roberto-innocenti-en-accio.html
divendres, 8 d’octubre del 2010
Reprenem les trobades del Club de lectura
Aquest mes d’octubre, concretament el divendres 29 a les 19.15h, ens trobarem en la primera tertúlia del club.
Serà per comentar l’obra de Josep Ma de Sagarra, Vida Privada, i comptarem amb la col•laboració de Montserrat Corretger, professora de literatura de la URV.
Aquest acte forma part del cicle d’activitats al voltant de la memòria històrica, que enguany porta per títol: Societats de Cambrils durant la II República.
Les properes lectures seran:
• Novembre: La caverna, de J. Saramago
• Gener: Senyora de rojo sobre fondo gris, de M. Delibes
• Febrer: La soledat dels nombres primers, de P. Giordano
• Març: Cercamón, de Ll. Racionero
• Maig: Paraules d’Opoton el vell, d’A. Artís-Gener (Tísner)
• Juny: Lleó l’Africà, d’A. Maalouf
La tria de lectures s’ha realitzat tenint en compte els autors premiats i recentment desapareguts com Delibes i Saramago; autors catalans de vàlua literària reconeguda però que ja no són de rabiosa actualitat, el Premi d’Astúries 2010 i un autor novell, com seria el cas de Giordano.
Enguany també comptem amb la col•laboració de l’Antena del coneixement de la URV i de Natalia Zarco, per a moderar les tertúlies.
Properament us informarem de la data concreta de cada trobada i del moderador/a de cada tertúlia.
Si no formeu part del Club encara us podeu inscriure.
Serà per comentar l’obra de Josep Ma de Sagarra, Vida Privada, i comptarem amb la col•laboració de Montserrat Corretger, professora de literatura de la URV.
Aquest acte forma part del cicle d’activitats al voltant de la memòria històrica, que enguany porta per títol: Societats de Cambrils durant la II República.
Les properes lectures seran:
• Novembre: La caverna, de J. Saramago
• Gener: Senyora de rojo sobre fondo gris, de M. Delibes
• Febrer: La soledat dels nombres primers, de P. Giordano
• Març: Cercamón, de Ll. Racionero
• Maig: Paraules d’Opoton el vell, d’A. Artís-Gener (Tísner)
• Juny: Lleó l’Africà, d’A. Maalouf
La tria de lectures s’ha realitzat tenint en compte els autors premiats i recentment desapareguts com Delibes i Saramago; autors catalans de vàlua literària reconeguda però que ja no són de rabiosa actualitat, el Premi d’Astúries 2010 i un autor novell, com seria el cas de Giordano.
Enguany també comptem amb la col•laboració de l’Antena del coneixement de la URV i de Natalia Zarco, per a moderar les tertúlies.
Properament us informarem de la data concreta de cada trobada i del moderador/a de cada tertúlia.
Si no formeu part del Club encara us podeu inscriure.
dijous, 15 de juliol del 2010
Racó del lector
Aquest estiu us oferim un raconet especialment dedicat a la lectura. Seieu còmodament a la nostra butaca de lectura i escolliu aquell llibre que més us agradi: el podeu llegir a la biblioteca o prendre’l en préstec.
Hi trobareu els llibres recomanats per la biblioteca durant l’any al programa de TVCAMP, Televisió de Cambrils, i que porten l’etiqueta de la nostra Mascota a la coberta.
També hi trobareu els que hem anat llegint en aquests 5 anys de Club de lectura; porten una etiqueta amb un elefant, que està trist, interessat o content en funció de l’interès que ha despertat la lectura.
Per complementar aquesta oferta teniu una guia que recull totes les lectures, amb la valoració que han obtingut i el fulletó informatiu amb que les acompanyem.
El rànquing dels més ben puntuats, tots tenen un 5 sobre 6, és el següent:
Tracy Chevalier: La noia de la perla
Simonetta Agnello Hornby: La mennulara
Lluís-Anton Baulenas: Per un sac d’ossos
Isabel Allende: La hija de la fortuna
Andreu Carranza: L’hivern del tigre
Jaume Cabré: Les Veus del Pamano
Hi trobareu els llibres recomanats per la biblioteca durant l’any al programa de TVCAMP, Televisió de Cambrils, i que porten l’etiqueta de la nostra Mascota a la coberta.
També hi trobareu els que hem anat llegint en aquests 5 anys de Club de lectura; porten una etiqueta amb un elefant, que està trist, interessat o content en funció de l’interès que ha despertat la lectura.
Per complementar aquesta oferta teniu una guia que recull totes les lectures, amb la valoració que han obtingut i el fulletó informatiu amb que les acompanyem.
El rànquing dels més ben puntuats, tots tenen un 5 sobre 6, és el següent:
Tracy Chevalier: La noia de la perla
Simonetta Agnello Hornby: La mennulara
Lluís-Anton Baulenas: Per un sac d’ossos
Isabel Allende: La hija de la fortuna
Andreu Carranza: L’hivern del tigre
Jaume Cabré: Les Veus del Pamano
Us desitgem un estiu ple de bones lectures!
**************
Enllaçem amb un article de Sergi Pàmies: De maletas y libros
Llegeix-lo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)