Àcid sulfúric d'Amélie Nothomb
Trobada : 12/12/2007
Valoració mitjana: 2.87 (6 màxim)
Els integrants del club, aquest cop, gairebé s’han distribuït en 2 grups: aquells a qui ha agradat molt i aquells a qui ha desagradat profundament. L’estil de l’autora, de frases curtes però vocabulari ric potser és el que ha despertat més consens, però et tema ha desvetllat profundes controvèrsies, així com el seu tractament.
Quant a l’argument: en un país sense nom ni tampoc data cronològica, uns productors de televisió s’inventen un Reality que recrea tot l’horror dels caps de concentració nazi per a ús i consum dels televidents. Aquest fet ha estat vist per a uns com una metàfora que usa l’autora per explorar fins on pot arribar l’ésser humà i per altres com una banalització d’un fet real, històric i molt dolorós.
La tertúlia ha estat molt amena i participativa i ha comptat amb la presència de Raquel Lozano, que ha aportat dades poc conegudes sobre el funcionament dels mitjans de comunicació. Ha fet una presentació interessant sobre què són els Reality, què amaga l’excusa de l’audiència, i la responsabilitat moral de tots plegats..
Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 45 minuts.
La tertúlia ha estat molt amena i participativa i ha comptat amb la presència de Raquel Lozano, que ha aportat dades poc conegudes sobre el funcionament dels mitjans de comunicació. Ha fet una presentació interessant sobre què són els Reality, què amaga l’excusa de l’audiència, i la responsabilitat moral de tots plegats..
Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 45 minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada