Es tracta d’una encertada barreja de ficció i realitat, alhora que un encertat exercici de recuperació històrica.
L’autora que s’ha especialitzat en treballs d’investigació sobre la guerra civil i les rutes de l’exili en parla en aquesta obra de “la mina de Negrín”, en realitat la mina Canta, explotació de talc situada a la Vajol; va ser expropiada l’any 1937 i convertida en un búnker, amb una gran cambra cuirassada, on es va guardar el tresor de la República: obres d’art del Museu del Prado, lingots d’or, joies i objectes religiosos.
El 4 de febrer de 1939, amb la guerra ja perduda i l’exèrcit de Franco gairebé a les portes s’ordena l’evacuació total, queden 7 camions que es dirigeixen a la frontera amb França. Sis camions aconseguiran passar la frontera, malgrat els intensos bombardejos i la gentada que intentava fugir, però el setè es va quedar atrapat ...
Voleu saber la resta de la història?
dimecres, 23 de juliol del 2008
El setè camió
Montellà, Assumpta: El setè camió. El tresor perdut de la República
Etiquetes de comentaris:
Assumpta Montellà,
Crítica,
El seté camió,
El tresor perdut de la República,
guerra civil
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada