Tertúlia del club de lectura
El carrer de les camèlies de Mercè Rodoreda
El carrer de les camèlies de Mercè Rodoreda
Trobada: 26/09/2008
Valoració mitjana: 3.6 (6 màxim)
La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Vidiella, filòloga i professora d’IES, que ha aportat dades interessants sobre l’obra, tot destacant-ne alguns aspectes, com per exemple que sembla feta amb retalls, recordant una mica les novel·les per entregues.
Hem parlat de la personalitat de l’autora, Mercè Rodoreda i de com a través de la seva obra podem anar descobrint petites pinzellades autobiogràfiques: la infantesa al costat d’aquells que han recollit la protagonista de la novel·la ens porta a pensar en la infantesa de Rodoreda, al costat del seu avi , també en una casa amb jardí.
L’obra que hem llegit va aconseguir tots els premis que no havien estat atorgats a l’obra que l’ha feta famosa arreu del món “La plaça del diamant”. Així doncs va guanyar el Sant Jordi, 1966, el de la Crítica, 1967, i el Ramon Llull, 1969.
Referint-nos a l’obra que comentàvem, Montserrat Vidiella ens ha fet adonar del narcisisme de la protagonista i de l’aparició dels símbols recurrents en l’univers literari de l’escriptora: el jardí i les flors; el mirall o la flama. El personatge protagonista també ha incitat al debat per la seva incapacitat de mostrar emocions i sentiments, el seu bloqueig emocional; també de la seva aparentment volguda marginació, no oblidem que és una mantinguda i prostituta ocasional.
Voldria afegir que hi he trobat petites semblances amb “La plaça del diamant”: protagonista femenina, que recorda tot parlant la seva vida; també comparteix una època, la postguerra, temps de morts i de vençuts; la degradació de la protagonista, en aquest cas passant d’uns braços a uns altres, d’un home a un altre, en la recerca impossible del pare mai conegut o d’una felicitat que li resulta esquiva.
Hem acabat llegint en veu alta un fragment que ens ha semblat molt significatiu i aclaridor de la personalitat de Cecília C, protagonista d’ ”El carrer de les camèlies”.
Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.
Valoració mitjana: 3.6 (6 màxim)
La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Vidiella, filòloga i professora d’IES, que ha aportat dades interessants sobre l’obra, tot destacant-ne alguns aspectes, com per exemple que sembla feta amb retalls, recordant una mica les novel·les per entregues.
Hem parlat de la personalitat de l’autora, Mercè Rodoreda i de com a través de la seva obra podem anar descobrint petites pinzellades autobiogràfiques: la infantesa al costat d’aquells que han recollit la protagonista de la novel·la ens porta a pensar en la infantesa de Rodoreda, al costat del seu avi , també en una casa amb jardí.
L’obra que hem llegit va aconseguir tots els premis que no havien estat atorgats a l’obra que l’ha feta famosa arreu del món “La plaça del diamant”. Així doncs va guanyar el Sant Jordi, 1966, el de la Crítica, 1967, i el Ramon Llull, 1969.
Referint-nos a l’obra que comentàvem, Montserrat Vidiella ens ha fet adonar del narcisisme de la protagonista i de l’aparició dels símbols recurrents en l’univers literari de l’escriptora: el jardí i les flors; el mirall o la flama. El personatge protagonista també ha incitat al debat per la seva incapacitat de mostrar emocions i sentiments, el seu bloqueig emocional; també de la seva aparentment volguda marginació, no oblidem que és una mantinguda i prostituta ocasional.
Voldria afegir que hi he trobat petites semblances amb “La plaça del diamant”: protagonista femenina, que recorda tot parlant la seva vida; també comparteix una època, la postguerra, temps de morts i de vençuts; la degradació de la protagonista, en aquest cas passant d’uns braços a uns altres, d’un home a un altre, en la recerca impossible del pare mai conegut o d’una felicitat que li resulta esquiva.
Hem acabat llegint en veu alta un fragment que ens ha semblat molt significatiu i aclaridor de la personalitat de Cecília C, protagonista d’ ”El carrer de les camèlies”.
Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.
1 comentari:
aquest llibre en concret no l'¡he llegit, és un dels que tinc pendents de la Rodoreda
Publica un comentari a l'entrada