Boyne, John. La Casa del próposito especial. Barcelona: Salamandra, 2009
John Boyne, escriptor irlandès conegut arreu per la seva obra El niño con el pijama de rayas, i guanyador de nombrosos premis, ha publicat la seva darrera obra: La casa del propósito especial.
Aquesta novel·la empra els mateixos recursos narratius que la seva obra anterior: prosa fluida, intriga, revisió d’un fet històric real i conegut i uns personatges amb els que el lector es pot identificar; també una certa tendència melodramàtica.
La historia està explicada per un dels protagonistes, Giorgi, que mentre fa companyia a la seva dona, que agonitza a l’hospital, recorda la seva vida. A través dels seus ulls rememorarem la vida de la família imperial russa, la vida al Palau d’hivern, el protocol de la cort, etc fins arribar a la revolució bolxevic.
És una novel·la interessant, fàcil de llegir però en la que he trobat a faltar una mica més de rigor històric i de profunditat dels personatges.
A continuació en teniu un tastet:
John Boyne, escriptor irlandès conegut arreu per la seva obra El niño con el pijama de rayas, i guanyador de nombrosos premis, ha publicat la seva darrera obra: La casa del propósito especial.
Aquesta novel·la empra els mateixos recursos narratius que la seva obra anterior: prosa fluida, intriga, revisió d’un fet històric real i conegut i uns personatges amb els que el lector es pot identificar; també una certa tendència melodramàtica.
La historia està explicada per un dels protagonistes, Giorgi, que mentre fa companyia a la seva dona, que agonitza a l’hospital, recorda la seva vida. A través dels seus ulls rememorarem la vida de la família imperial russa, la vida al Palau d’hivern, el protocol de la cort, etc fins arribar a la revolució bolxevic.
És una novel·la interessant, fàcil de llegir però en la que he trobat a faltar una mica més de rigor històric i de profunditat dels personatges.
A continuació en teniu un tastet:
“Las riberas del río, antaño rebosantes de carruajes que transportaban a sus acaudalados ocupantes a patinar en los lagos helados o a disfrutar de alegres veladas en sus mansiones, estaban ahora desiertas, a excepción de los campesinos que recorrían a toda prisa las aceras, ansiosos por llegar a casa, por huir del frío y comer las pocas migajas que hubiesen podido reunir durante la jornada”
Enllaços recomanats:
2 comentaris:
He intentado terminar la novela por si con el paso de las páginas llegaba a encontrarle el interés, pero no he podido !!
Los personajes no son creibles, las escenas son esterotipadas al máximo, y la historia es aburrida; Creo que se aprovecha el tirón novelesco y dramático de la familia Romanov para inventarse una historia inverosímil, con un primer personaje antipático y el resto de los protagonistas planos y vacíos. No me he leído la novela del "pijama de rayas" pero de momento voy a darle un descanso a Boyle !!!
Angeles
!totalmente de acuerdo contigo! Rosa Ma
Publica un comentari a l'entrada