Avui us proposo una història plena d’amor als llibres, però també als gats i a les persones.
A través d’una història real, la del gatet que un matí de gener de 1988 van trobar a la bústia de devolució dels llibres, de la biblioteca de Spencer, coneixerem les interioritats del treball en una biblioteca, els llaços que aquesta estableix amb la comunitat i la complexitat de les relacions entre humans, i entre humans i animals.
Hi ha alguns trossos una mica sensibleros però penso que resultarà una lectura agradable per a tots aquells que estimen els animals, i també els llibres.
A continuació en teniu un tastet:
"... per a en Dewey, la biblioteca de Spencer era un món grandiós, ple de calaixos , armaris, prestatgeries, expositors, gomes elàstiques, màquines d’escriure, fotocopiadores, taules, cadires, motxilles i bosses, així com una filera incessant de mans disposades a acariciar-lo, cames on refregar-se ... La biblioteca era sempre plena de persones afectuoses i gentils.
Com molta gent pensava que ser una bibliotecària volia dir estampar la data de venciment a la part del darrera del llibre. Però era molt més que això. en pocs mesos, estava ficada fins al coll en campanyes de màrqueting i en disseny gràfic...Una biblioteca, després de tancar, és un lloc solitari. Hi ha un silenci esfereïdor i les fileres de llibres creen uns racons sinistres i esgarrifosos, gairebé fantasmagòrics...
... Una biblioteca excepcional no vol dir que sigui gran o amb un disseny esplèndid. No ha de tenir les millors instal·lacions o el personal més eficient o els millors beneficiaris. Una biblioteca excepcional ha de proveir, ha d'estar immersa en la vida de la comunitat de tal manera que es faci indispensable. Una biblioteca excepcional és una en què ningú s'hi fixa, perquè sempre ha estat allí, satisfent les necessitats dels seus usuaris.La biblioteca continua endavant, sense gat per primer cop... Després de la mort d’en Dewey, vam tenir gairebé un centenar d’oferiments de nous gats. Provenien de llocs llunyans, com Texas ... però no hi havia cap entusiasme a agafar-ne un. La junta directiva va posar una moratòria de dos anys abans de tenir gats a la biblioteca. Deien que necessitàvem temps per pensar sobre l’assumpte. La meva opinió era clara. No es pot restituir el passat.
Troba el teu lloc. Sigues feliç amb el que tens. Tracta bé a tothom. Viu una bona vida. No tot és en les coses materials, sinó en l’amor, que és impossible de predir. Ho vaig aprendre d’en Dewey..."Enllaç recomanat:
1 comentari:
Doncs sí que m'han vingut ganes de llegir-lo, Rosa!
Publica un comentari a l'entrada