divendres, 8 d’octubre del 2010

Reprenem les trobades del Club de lectura

Aquest mes d’octubre, concretament el divendres 29 a les 19.15h, ens trobarem en la primera tertúlia del club.

Serà per comentar l’obra de Josep Ma de Sagarra, Vida Privada, i comptarem amb la col•laboració de Montserrat Corretger, professora de literatura de la URV.

Aquest acte forma part del cicle d’activitats al voltant de la memòria històrica, que enguany porta per títol: Societats de Cambrils durant la II República.

Les properes lectures seran:

• Novembre: La caverna, de J. Saramago
• Gener: Senyora de rojo sobre fondo gris, de M. Delibes
• Febrer: La soledat dels nombres primers, de P. Giordano
• Març: Cercamón, de Ll. Racionero
• Maig: Paraules d’Opoton el vell, d’A. Artís-Gener (Tísner)
• Juny: Lleó l’Africà, d’A. Maalouf

La tria de lectures s’ha realitzat tenint en compte els autors premiats i recentment desapareguts com Delibes i Saramago; autors catalans de vàlua literària reconeguda però que ja no són de rabiosa actualitat, el Premi d’Astúries 2010 i un autor novell, com seria el cas de Giordano.

Enguany també comptem amb la col•laboració de l’Antena del coneixement de la URV i de Natalia Zarco, per a moderar les tertúlies.

Properament us informarem de la data concreta de cada trobada i del moderador/a de cada tertúlia.

Si no formeu part del Club encara us podeu inscriure.

dijous, 15 de juliol del 2010

Racó del lector

Aquest estiu us oferim un raconet especialment dedicat a la lectura. Seieu còmodament a la nostra butaca de lectura i escolliu aquell llibre que més us agradi: el podeu llegir a la biblioteca o prendre’l en préstec.

Hi trobareu els llibres recomanats per la biblioteca durant l’any al programa de TVCAMP, Televisió de Cambrils, i que porten l’etiqueta de la nostra Mascota a la coberta.

També hi trobareu els que hem anat llegint en aquests 5 anys de Club de lectura; porten una etiqueta amb un elefant, que està trist, interessat o content en funció de l’interès que ha despertat la lectura.

Per complementar aquesta oferta teniu una guia que recull totes les lectures, amb la valoració que han obtingut i el fulletó informatiu amb que les acompanyem.

El rànquing dels més ben puntuats, tots tenen un 5 sobre 6, és el següent:

Tracy Chevalier: La noia de la perla
Simonetta Agnello Hornby: La mennulara
Lluís-Anton Baulenas: Per un sac d’ossos
Isabel Allende: La hija de la fortuna
Andreu Carranza: L’hivern del tigre
Jaume Cabré: Les Veus del Pamano
Us desitgem un estiu ple de bones lectures!

**************

Enllaçem amb un article de Sergi Pàmies: De maletas y libros


Llegeix-lo!

dimecres, 7 de juliol del 2010

Firmin

Tertúlia del club de lectura

Firmin, de Sam Savage
Trobada: 18/06/2010
Valoració mitjana: 3.7 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Mónica López, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida de l’autor, que va exercir la docència com a professor de Filosofia i que quan es va jubilar, va optar per dedicar-se a treballs més manuals, com la pesca o la reparació de bicicletes. L’èxit li va arribar a la vellesa i amb aquest obra, d’argument força original.

De la lectura hem destacat que és una novel·la farcida de referències literàries i cinematogràfiques, vinculades a la cultura anglosaxona, i que de vegades ens perdem detalls pel propi desconeixement d’aquesta cultura, que tot i que ens arriba pel seu potent màrqueting no és ben bé la nostra.

El protagonista, una rata, tot i que força humanitzada, sembla predestinat al fracàs: és el 13 fill d’una mare alcohòlica que no té cap cura dels seus fills; els seus germans se’n desempalleguen tant com poden i ell sembla que no hi tingui res en comú, excepte l’aparença física. El fet de ser una rata també fa que la veiem com un símbol de tot allò que deixem de banda, que trobem reprovable.

Les cites que donen entrada als diferents capítols també ens anuncien aquesta barreja de somni i realitat que sembla amarar tota la novel·la, així com del dolor per ser diferents i no trobar en ningú allò que necessitem per enfortir el nostre esperit, per compartir inquietuds i sentiments.

Durant la conversa han sorgit noms d’altres lectures protagonitzades per animals: La revolta dels animals, de G. Orwell, o Las Ovejas de Glennkill, de L. Swann, que també trobareu a la biblioteca.

Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 20 minuts.
L’acte ha comptat amb la col·laboració de l’Antena del coneixement de la URV.

Per saber-ne més:

El Temps de les cireres

Tertúlia del club de lectura
El temps de les cireres, de Montserrat Roig
Trobada: 28/05/2010
Valoració mitjana: 4.2 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Palau, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de Montserrat Roig, destacant tant el seu aspecte més literari com la seva actitud vital.

De la lectura hem destacat que és una novel·la de fugida i de retorn marcada per 2 moment polítics especialment tensos: les morts de Grimau i de Puig Antich; també que tot i ser una obra coral hi ha un narrador que ho va trenant tot i que les cites que donen entrada als diferents capítols tenen molt a veure amb el que s’hi explicarà.
,
Entre els personatges femenins destacar l’Harmonia Carreres, que és la traducció literària de Ma. Aurèlia Capmany, amb la que Montserrat roig havia tingut una relació de mestratge fins que la seva diferent visió del feminisme les va separar. Ma Aurèlia Capmany era partidària del feminisme de la igualtat mentre que Montserrat Roig era partidària del feminisme de la diferència.

A part d’analitzar els personatges també s’ha analitzat la història de Barcelona i de Catalunya que s’hi explica i aquí és on s’ha generat més dissensió ja que hi ha hagut opinions diverses: no es retrata prou els moviment polítics i socials i s’emfasitza massa en la burgesia barcelonina, a la qual pertanyia l’autora.

Durant la conversa Montserrat Palau ens ha recomanat d’altres obres de Montserrat Roig, que servirien per enriquir el fris que ens proposa, donant a conèixer més detalls sobre les protagonistes femenines: Molta roba i poc sabó; Ramona adéu i L’hora violeta.

Han assistit 11 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.
L’acte ha comptat amb la col·laboració de l’Antena del coneixement de la URV.

Per saber-ne més:




divendres, 11 de juny del 2010

Homenatge a Salvador Espriu


Salvador Espriu

Enguany celebrem el 25è aniversari de la seva mort, ja que va morir el 1985 i va ser enterrat al cementiri d’Arenys de mar, la Sinera de la seva obra literària.

Salvador Espriu és un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Tot i que és molt conegut per la seva poesia també va tenir un paper molt important en la recuperació del teatre català.

La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües, el cantautor Raimon en va musicar diversos poemes, i el seu nom va sonar repetidament en les propostes per al premi Nobel, i tot això ens recorda la gran popularitat que va tenir. També va rebre diversos premis com

1972. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
1980. Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
1982. Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona

I tot i que ara sembla que la seva popularitat ha minvat o que les noves generacions ja no reconeguin els seu nom, no podem oblidar la seva figura humana com a home de concòrdia ni tampoc la literària.

A continuació en teniu un tastet, extret de La pell de brau, un llibre de poemes que si es publiqués ara continuaria generant polèmica:


A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


Per saber-ne més:

http://www.escriptors.com/autors/esprius/

http://sapiens.ya.com/espriuonline/

Joel Joan recita Espriu: http://www.tv3.cat/videos/2857270

Programa Millennium: http://www.tv3.cat/videos/2825390

Programa Retalls: http://www.tv3.cat/videos/2725310

Programa El meu avi: http://www.tv3.cat/videos/2730370

dijous, 13 de maig del 2010

Homenatge a Miguel Hernández


Miguel Hernández

Enguany celebrem el centenari del naixement de Miguel Hernández, a la ciutat d’Orihuela.

Fill de família modesta i pagesa va haver de compaginar l’escola amb l’ajuda a la seva família en les tasques de pastor.

El 1934 se’n va a Madrid on entra en contacte amb els ambients literaris i artístics i aconsegueix treball a les Misiones Pedagógicas.

El 1936 s’incorpora a l’exèrcit de la República i l’any 1939 es empresonat quan intentava creuar la frontera amb Portugal. Mor el 1942 a la presó d’Alacant, quan només tenia 31 anys.

Home entusiasta i vital per naturalesa canta a l’amor però també a les injustícies socials, a la guerra i a la mort, també a la dignitat dels més humils.
Alguns dels seus poemes han estat musicats per Joan Manuel Serrat.

A continuació en teniu un tastet:

¿Que quiere el viento de encono
que baja por el barranco
y violenta las ventans
mientras te visto de abrazos?

Derribarnos, arrastrarnos.

Derribadas, arrastradas,
las dos sangres se alejaron.
¿que sigue queriendo el viento
cada vez más enconado?

Separarnos.

dimecres, 5 de maig del 2010

De gats, llibres i biblioteques


Dewey, de Vicki Myron

Avui us proposo una història plena d’amor als llibres, però també als gats i a les persones.

A través d’una història real, la del gatet que un matí de gener de 1988 van trobar a la bústia de devolució dels llibres, de la biblioteca de Spencer, coneixerem les interioritats del treball en una biblioteca, els llaços que aquesta estableix amb la comunitat i la complexitat de les relacions entre humans, i entre humans i animals.

Hi ha alguns trossos una mica sensibleros però penso que resultarà una lectura agradable per a tots aquells que estimen els animals, i també els llibres.

A continuació en teniu un tastet:


"... per a en Dewey, la biblioteca de Spencer era un món grandiós, ple de calaixos , armaris, prestatgeries, expositors, gomes elàstiques, màquines d’escriure, fotocopiadores, taules, cadires, motxilles i bosses, així com una filera incessant de mans disposades a acariciar-lo, cames on refregar-se ... La biblioteca era sempre plena de persones afectuoses i gentils.

Com molta gent pensava que ser una bibliotecària volia dir estampar la data de venciment a la part del darrera del llibre. Però era molt més que això. en pocs mesos, estava ficada fins al coll en campanyes de màrqueting i en disseny gràfic...


Una biblioteca, després de tancar, és un lloc solitari. Hi ha un silenci esfereïdor i les fileres de llibres creen uns racons sinistres i esgarrifosos, gairebé fantasmagòrics...

... Una biblioteca excepcional no vol dir que sigui gran o amb un disseny esplèndid. No ha de tenir les millors instal·lacions o el personal més eficient o els millors beneficiaris. Una biblioteca excepcional ha de proveir, ha d'estar immersa en la vida de la comunitat de tal manera que es faci indispensable. Una biblioteca excepcional és una en què ningú s'hi fixa, perquè sempre ha estat allí, satisfent les necessitats dels seus usuaris.


La biblioteca continua endavant, sense gat per primer cop... Després de la mort d’en Dewey, vam tenir gairebé un centenar d’oferiments de nous gats. Provenien de llocs llunyans, com Texas ... però no hi havia cap entusiasme a agafar-ne un. La junta directiva va posar una moratòria de dos anys abans de tenir gats a la biblioteca. Deien que necessitàvem temps per pensar sobre l’assumpte. La meva opinió era clara. No es pot restituir el passat.

Troba el teu lloc. Sigues feliç amb el que tens. Tracta bé a tothom. Viu una bona vida. No tot és en les coses materials, sinó en l’amor, que és impossible de predir. Ho vaig aprendre d’en Dewey..."


Enllaç recomanat: