A mi és un gènere que sempre m’ha agradat per la seva concisió, per l’esforc que ha de fer l’escriptor per explicar-nos unes històries interessants i sobretot breus. En aquest temps de presses constants el fet de començar i acabar una història resulta interessant, sobretot quan llegeixes al vespre i no disposes de gaire estona.
Us recomano alguns títols que m’han agradat:
Woody Allen: Pura anarquía, i en concret el conte “Calistenia, urticaria, montaje final” m’han fet passar una bona estona i han posat un somriure al final d’un dia atrafegat.
Ramon Solsona: Cementiri de butxaca, és un altre llibre de relats plens d’humor, alguns cops bastant negre, i relacionats de diverses maneres amb la mort. Si hagués de triar-ne algun, us recomanaria: “La tomba de la dona que feia cursets”. Té només una pàgina, però és magnífic.
I com diuen en castellà “No hay dos sin tres” us proposo: Sergi Pàmies: Si menges una llimona sense fer ganyotes, que em sembla que encara està a les llistes de més venuts i que tot i les seves poques pàgines conté també grans encerts.
Ja em direu què us ha semblat la proposta!
2 comentaris:
Woody i Sergi Pàmies són dos genis.
Cementiri d butxaca tinc moltes ganes de llegir-lo, ja que DG de Solsona em va agradar molt.
Aquest recull de contes, què no tenen desaprofitament es llegeixen àvidament, els uns atrauen més que els altres, però tots tenen quelcom que els fa interesants.
De tots ells, el que més m’ha impactat és “La tomba del dabbawallah”. Es la síntesi de la felicitat dins la desgracia.
Rosa Mª
Publica un comentari a l'entrada