Siempre quise bailar como el negro de Boney M.

Romero, José Luis: Siempre quise bailar como el negro de Boney M.

Aquesta obra de títol curiós i impactant és la primera novel·la de José Luís Romero, policia local de Barcelona en actiu, que se’ns revela com escriptor de novel·la negra. La seva feina diària li aporta un coneixement prou profund de la Barcelona més desconeguda i més allunyada de les postals de disseny que ofereixen d’altres espectadors de la ciutat com per exemple Woody Allen.

Com tota novel·la de gènere negre hi trobem una barreja de realisme social, corrupció, lluita de classes, “dona fatal” i com a protagonista un detectiu privat, que abans va pertànyer a la guàrdia civil, desencisat i complex, però honest.

Té un estil força cinematogràfic, un llenguatge planer i una interessant dosi d’humor negre, que fa èmfasi en les contradiccions de la nostra societat especialment en la manca de moral, o de valors, i l’excessiva preocupació per aconseguir béns materials.

Per acabar us transcric un petit tast de l’obra, esperant que us animeu a llegir-la:

“... En una ciudad tan populosa y cosmopolita como Barcelona en cualquier lugar hay broncas, en cualquier momento se comenten asaltos o te topas con borrachos al volante. Y la noche es otro país con otro idioma, donde predomina la palabra gruesa, el gesto seco y donde campan a sus anchas los pirados que se dedican a incendiar coches y contenedores para divertirse. A esas horas el peligro y la violencia aumentan exponencialmente, sobre todo en el centro. Por algo Las Ramblas se encuentra en el ranking de las diez calles más peligrosas del mundo...”