![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMAiBStRb0KGFsLOdOYRcnM7NmADVODipErUkT7QwWJLxr4KhR1nfjydkKFYIrZkfwuNV0KH5F_HZXSGwL3PEi2vH4cPPL41S_RLGdNP7a17zJi2u0WH_qgXlLRgtughqJ3m7mq51Pb0W6/s200/Ambullsamericans225.png)
Carme Riera: Amb ulls americans.
A continuació en teniu un petit tast:
Aquest Sant Jordi, Carme Riera ens ha tornat a sorprendre amb un llibre més proper a un divertimento com L’estiu de l’anglès, que a tota la seva obra anterior.
És una comèdia plena d’embolics sobre la Catalunya actual, però que també ens fa reflexionar sobre la identitat: personal, nacional i fins i tot sexual.
Posarà un somriure als vostres llavis, perquè conté anècdotes versemblants i una crítica bastant àcida; així que no dubteu i quan aneu a refrescar-vos a la platja o a la piscina, emporteu-vos-el!
És una comèdia plena d’embolics sobre la Catalunya actual, però que també ens fa reflexionar sobre la identitat: personal, nacional i fins i tot sexual.
Posarà un somriure als vostres llavis, perquè conté anècdotes versemblants i una crítica bastant àcida; així que no dubteu i quan aneu a refrescar-vos a la platja o a la piscina, emporteu-vos-el!
A continuació en teniu un petit tast:
“...opinava amb més contundència sobre els aspectes simbòlics dels dos animals, com a representació dels espanyols enfront dels catalans, va acabar renegant dels braus i cantant lloances de l’ase català. Acabat el programa i després de passejar-me per tot un seguit de webs sobre l’ase català, vaig comprendre fins a quin punt l’afirmació nacional és addicta als referents simbòlics. Sembla que la iniciativa reivindicativa pretén lluitar contra el centralisme unificador espanyol, expressat en el símbol del brau... posats a triar, m’estimava més el ratolí de Disney, que no clava coces i és força més intel·ligent.”