L'escriptor Josep Albanell ens va visitar ahir divendres, 29 de maig a les 19h, per parlar de la seva novel·la Ventada de morts, que va rebre el premi Crítica Serra d’or de novel·la, l’any 1979.
Situada al poble imaginari d’Escornaldiable, narra la tirania que sofreix la població per part del tirà i el seu alliberament final a la mort d’aquest. Lo Gaio, cacic d’Escornaldiable, aconsegueix, mitjançant un engany i el falsejament de la història mítica de tota la col·lectivitat, perpetuar-se al govern i sotmetre el poble. El seu assassinat –punt de partida de la novel·la- destaparà els mecanismes d’una lluita pel poder, i d’altra banda, permetrà la reconstrucció de la història del poble, la seva llegenda i els seus orígens.
Estructurada en dos nivells de ficció –la història i la llegenda- , (tenim també l’ajut de la tipografia, ja que l’imaginari està en cursiva) la novel·la es presenta com un tot unitari en fer confluir els dos plans, que a poc a poc s’entrelliguen, i ens ofereixen aquesta reconstrucció completa d’un poble: la seva història i el seu mite.
Es tracta d’una novel·la simbòlica, tot i que també té trets de la novel·la fantàstica per la gran quantitat d’elements màgics i sobrenaturals que hi apareixen, i de la novel·la policíaca pel que fa a la tècnica emprada en alguns capítols. Fa un ús magistral del llenguatge i destaca la força expressiva de la llengua, intensificant tot allò que explica per molt cruel que ens resulti i dotant-lo d’un alè poètic.
Els llibres d’història de la literatura diuen que: La seva publicació va suposar una renovació important del panorama literari català en un moment en què la influència del realisme històric s’abandonava i s’experimentaven altres tècniques i estils a partir de l’admiració que suscità la literatura sud-americana, pràcticament desconeguda fins llavors, i que marcà la trajectòria dels joves escriptors del moment. En Josep Albanell hi podríem trobar influències de García Márquez, Cortázar o Carpentier, que li descobriren les possibilitats d’anar més enllà de la realitat i endinsar el relat pels terrenys del fantàstic.
Com a lectora només voldria remarcar l’impacte que m’ha causat la novel·la, per la força de la seva llengua però també per la reflexió sobre la història d’un poble, les lluites pel poder, les aliances perilloses i contra natura i sobretot perquè sembla que actualment hem evolucionat en les formes però no en el fons, els mecanismes i l’ànsia per assolir el poder i mantenir-s’hi continuen sent les mateixes.
Enllaç amb la notícia apareguda a la Revista Cambrils Diari Digital
Situada al poble imaginari d’Escornaldiable, narra la tirania que sofreix la població per part del tirà i el seu alliberament final a la mort d’aquest. Lo Gaio, cacic d’Escornaldiable, aconsegueix, mitjançant un engany i el falsejament de la història mítica de tota la col·lectivitat, perpetuar-se al govern i sotmetre el poble. El seu assassinat –punt de partida de la novel·la- destaparà els mecanismes d’una lluita pel poder, i d’altra banda, permetrà la reconstrucció de la història del poble, la seva llegenda i els seus orígens.
Estructurada en dos nivells de ficció –la història i la llegenda- , (tenim també l’ajut de la tipografia, ja que l’imaginari està en cursiva) la novel·la es presenta com un tot unitari en fer confluir els dos plans, que a poc a poc s’entrelliguen, i ens ofereixen aquesta reconstrucció completa d’un poble: la seva història i el seu mite.
Es tracta d’una novel·la simbòlica, tot i que també té trets de la novel·la fantàstica per la gran quantitat d’elements màgics i sobrenaturals que hi apareixen, i de la novel·la policíaca pel que fa a la tècnica emprada en alguns capítols. Fa un ús magistral del llenguatge i destaca la força expressiva de la llengua, intensificant tot allò que explica per molt cruel que ens resulti i dotant-lo d’un alè poètic.
Els llibres d’història de la literatura diuen que: La seva publicació va suposar una renovació important del panorama literari català en un moment en què la influència del realisme històric s’abandonava i s’experimentaven altres tècniques i estils a partir de l’admiració que suscità la literatura sud-americana, pràcticament desconeguda fins llavors, i que marcà la trajectòria dels joves escriptors del moment. En Josep Albanell hi podríem trobar influències de García Márquez, Cortázar o Carpentier, que li descobriren les possibilitats d’anar més enllà de la realitat i endinsar el relat pels terrenys del fantàstic.
Com a lectora només voldria remarcar l’impacte que m’ha causat la novel·la, per la força de la seva llengua però també per la reflexió sobre la història d’un poble, les lluites pel poder, les aliances perilloses i contra natura i sobretot perquè sembla que actualment hem evolucionat en les formes però no en el fons, els mecanismes i l’ànsia per assolir el poder i mantenir-s’hi continuen sent les mateixes.
Enllaç amb la notícia apareguda a la Revista Cambrils Diari Digital
