dimecres, 27 de gener del 2010

P de perill



Grafton, Sue. P de perill. Barcelona: Proa, 2002

Sue Taylor Grafton, nascuda a Louisville el 24 d’abril de 1940, és una escriptora especialitzada en històries d’intriga.

La seva obra més coneguda és la sèrie l’Alfabet del crim, protagonitzada per la detectiu Kinsey Millhone, que va apareixent en ordre alfabètic i cronològic. Vam començar per la lletra A i ja som a la T, alhora que anem vivint l’evolució de la seva protagonista i el pas del temps.
Les històries transcorren a la ciutat fictícia de Santa Teresa, que s’assembla molt a la primera ciutat de residència de l’autora, Santa Bàrbara, Califòrnia. Com a curiositat explicar-vos que l’autora va triar aquest nom en homenatge a l’autor Ross Macdonald, que també l’havia usat en les seves novel·les.

Totes les obres estan escrites des de la perspectiva de la protagonista, Kinsey Millhone, tot i que cada vegada les trames són més intricades i s’expliquen més els personatges secundaris. Afegir també que malgrat el pas del temps, Kinsey Millhone continua vivint a la dècada dels 80: sense Internet, ni mòbil i usant una màquina d’escriure per elaborar informes, cartes, etc.

L’any 2004 va rebre el Premi literari Ross Macdonald, en base a ser “una escriptora californiana amb una obra que supera l’estàndard de l’excel·lència literària”.

A continuació en teniu un tastet:

“Vaig fer un esquema a la llibreta i després em vaig asseure al mig de la moqueta, donant-me copets al llavi amb el bolígraf mentre estudiava l’habitació. Entre l’olor de la moqueta nova i la flaire de pintura fresca, l’oficina semblava neta i atractiva, com un cotxe nou de trinca. A l’altra banda de la finestra feia un dia tristoi, però, a dins, hi surava una sensació de nou començament.”


Enllaços recomanats:

A pleno sol


Highsmith, Patricia. A pleno sol. Barcelona: Anagrama, 1982


Ara que el gènere negre o d’intriga torna a estar de moda, voldríem recuperar una gran dama del crim: l’escriptora Patricia Highsmith (19 de gener de 1921- 4 de febrer de 1995).



La vida personal d'Highsmith va ser molt problemàtica; es descriu com una alcohòlica que mai va gaudir d'una relació que durés més enllà d'uns pocs anys, i era vista per alguns dels seus contemporanis i coneguts com una dona misantropa i cruel; tot i que el seu darrer editor, Gary Fisketjon, deia que "era aspra, molt difícil... però era també una persona ... secament estranya i divertida, i agradable de tenir al voltant."



Literàriament és coneguda pels seus thrillers psicològics, que han estat adaptats al cinema, recordem per exemple Estranys en un tren, versionada per Alfred Hitchcock el 1951. També la seva sèrie sobre l'assassí Tom Ripley, versionada darrerament per Anthony Minghella, amb els actors: Matt Damon i Jude Law com a protagonistes.

El seu estil és molt personal, sovint macabre, satíric i ple d'humor negre. Els seus protagonistes no estan moralment compromesos per les circumstàncies o simplement desobeeixen la llei. Molts dels seus antiherois, sovint homes joves atractius i emocionalment inestables, cometen assassinats en atacs de passió, o simplement per sortir d'una mala situació personal. És tan probable que evitin la justícia com que la rebin.


A continuació en teniu un tastet:

"Había muy pocas cosas capaces de sacarle de quicio, pero aquélla era una de ellas. No podía soportar las sorpresas ruidosas como aquélla, a cargo de una gentuza repugnante que creía haber dejado atrás para siempre en el momento de cruzar la pasarela, y que ahora ocupaban el camarote que iba a ser su morada durante los cinco días siguientes. Parecían desperdicios tirados por el suelo".



Enllaços recomanats:

dimecres, 13 de gener del 2010

Barcelona trágica


Martín, Andreu. Barcelona trágica. Barcelona: Ediciones B, 2009



Enguany es compleix un segle dels fets de l’anomenada Setmana tràgica de Barcelona, quan la violència de caire anarquista va envair els carrers de Barcelona. Hi trobarem referències no només a aquests fets violents, sinó també a un personatge cabdal en la definició de l’escola moderna, es tracta de Ferrer i Guàrdia, del qual es celebra el centenari de la seva mort.

L’Andreu Martin és un conegut escriptor de novel·la juvenil i d’intriga, que recupera aquests fets històrics per construir aquest relat de ficció on es barregen intriga, història familiar i la pròpia història de la ciutat de Barcelona.

Es llegeix amb facilitat perquè té un ritme ràpid, descriu entorns coneguts i sobretot fa referència a una societat avui desapareguda, però també a una ciutat en canvi, que encara no s’ha convertit en la ciutat plena de turistes que avui coneixem.


A continuació en teniu un tastet:

“van entrar com una riuada tumultuosa, topant els uns amb els altres, pel carrer del Conde del Asalto, on es trobava la delegació de les Drassanes.. L’individu es diluïa en la massa i d’aquella manera es convertia en invisible, invencible i totpoderós. Només quan se separava del grup i es veia com un individu, un prenia consciència de la seva vulnerabilitat, de la possibilitat de ser tocat per una bala... Encara no havia arribat la por, l’autèntica por. Fins aleshores tot era adrenalina corrent per les venes, l’exaltació embogida i cega d’una llibertat acabada d’estrenar. Per fi, aquella gent que tota la vida havia estat marginada, aclaparada, ignorada i humiliada sentia que era lliure de fer allò que li donava la gana, i que podia imposar la seva llei”
Enllaços recomanats:

La Casa del próposito especial.





Boyne, John. La Casa del próposito especial. Barcelona: Salamandra, 2009

John Boyne, escriptor irlandès conegut arreu per la seva obra El niño con el pijama de rayas, i guanyador de nombrosos premis, ha publicat la seva darrera obra: La casa del propósito especial.

Aquesta novel·la empra els mateixos recursos narratius que la seva obra anterior: prosa fluida, intriga, revisió d’un fet històric real i conegut i uns personatges amb els que el lector es pot identificar; també una certa tendència melodramàtica.

La historia està explicada per un dels protagonistes, Giorgi, que mentre fa companyia a la seva dona, que agonitza a l’hospital, recorda la seva vida. A través dels seus ulls rememorarem la vida de la família imperial russa, la vida al Palau d’hivern, el protocol de la cort, etc fins arribar a la revolució bolxevic.

És una novel·la interessant, fàcil de llegir però en la que he trobat a faltar una mica més de rigor històric i de profunditat dels personatges.

A continuació en teniu un tastet:

“Las riberas del río, antaño rebosantes de carruajes que transportaban a sus acaudalados ocupantes a patinar en los lagos helados o a disfrutar de alegres veladas en sus mansiones, estaban ahora desiertas, a excepción de los campesinos que recorrían a toda prisa las aceras, ansiosos por llegar a casa, por huir del frío y comer las pocas migajas que hubiesen podido reunir durante la jornada”

Enllaços recomanats: