dilluns, 14 de desembre del 2009

No i jo, de Delphine de Vigan


No i jo, de Delphine de Vigan

Delphine de Vigan, parisenca d’adopció, es va donar a conèixer amb un recull de contes i una novel·la que tenien en comú el tema: la desil·lusió amorosa. L’obra que avui us presentem ha rebut el 2008 el premi dels llibreters francesos. Per tant podríem dir que és la successora de L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.

La protagonista és una noia de 13 anys, superdotada i per tant inclosa dintre d’una aula amb nois i noies més grans que ella, cosa que fa que li resulti difícil establir-hi relacions. La seva família està marcada per la depressió de la seva mare i per l’esforç del pare d’aportar equilibri i felicitat. Arrel d’un treball de classe la Lou establirà relació amb l’altra protagonista, la No, una noia jove, però que pràcticament viu al carrer. Amb ella descobrirem el París que no surt a les postals turístiques, així com la duresa de la societat.

Recomanada per a joves i adults perquè segur que suscitarà comentaris diversos i controvertits. Es llegeix amb molta facilitat tot i la duresa de la història. Absolutament recomanable!

Enllaços interessants:
http://racodelllibre.blogspot.com/2009/04/no-i-jo_09.html
http://www.lecturalia.com/libro/27184/no-y-yo
http://terradellibres.blogspot.com/2009/09/no-i-jo-delphine-de-vigan.html
http://fr.wikipedia.org/wiki/Delphine_de_Vigan

dissabte, 14 de novembre del 2009

L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders




L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders

La lectura proposada, L’ombra de l’atzavara de Pere Calders, forma part també del cicle dedicat a l’exili, del qual ja s’han fet diversos actes, i que s’organitza des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament i amb la participació de diverses entitats.

Per parlar de l’exili des d’un punt de vista literari, però també social, hem comptat amb el doctor Xavier Ferré, professor de la Universitat Rovira i Virgili.

Amb ell hem compartit el que va significar per la societat i la literatura catalana l’acabament de la guerra civil i l’exili d’escriptors reconeguts i amb prestigi, així com l’abandonament de la llengua pròpia, la catalana, i posteriorment comentarem la novel·la que tots hem llegit i que exemplifica molt bé el fet de l’exili: el xoc entre mentalitats i formes de vida, el desarrelament, el fet de no sentir-se ni d’un lloc ni d’un altre, en fi la manca d’adaptació al medi.

L’ombra de l’atzavara pretén explicar a través de la ficció, l’aventura real, individual i col·lectiva dels exiliats. El protagonista, Joan Deltell, viu a l’ombra acollidora i malèfica de Mèxic. Es tracta d’un personatge més aviat ingenu que nomé pensa en Catalunya i actua en funció de l’hipotètic retorn, que l’autor ens presenta un ventall de figures.

Per acabar us oferim un tastet del llibre:

La tradició ens semblava una gran cosa, però ara que hem vist aquestes nacions joves, que no s’hi pensen a esbotzar palaus colonials per obrir grans avingudes asfaltades, ja no sabem quina carta és la bona. Allí, hi havia moments que em feia l’efecte que encara regulen la vida d’acord amb el “Calendari del Pagès”.

Han assistit 20 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.

Enllaços recomanats:

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Postres de músic


Jesús M Tibau: Postres de músic


Trobada: 12/06/2009
Valoració mitjana: 4 (6 màxim)

La tertúlia ha girat al voltant de la lectura de contes. Hi ha hagut participants que troben que el conte necessita d’una gran capacitat de síntesi, per part de l’autor, perquè s’ha d’explicar una història de forma breu, i això els fa ser molt curosos tant en el llenguatge com en allò que expliquen; en canvi d’altres troben a faltar més profunditat, més investigació sobre els personatges.

Els contes del recull que havíem llegit van agradar en general, alguns pel to, d’altres per originals o divertits, per la barreja de quotidianitat i surrealisme, o pel joc metaliterari que ens proposaven.
A continuació uns tastets perquè us animeu a continuar la lectura:

Virginitat: ... “Què no donaria per tornar a viure un moment així! Aquell primer dia vaig aprendre que el temps pot arribar a ser pervers. El pas de les hores em turmentava, i cada minut em sentia més petit, més invisible, com la pluja quan cau al mar i s’hi fon. Havia perdut l’esperança quan, gairebé a les vuit del vespre, algú...”

Destapada: “No sé com poden deixar-me així, mentre se m’escapa la vida lentament, bombolla a bombolla. No és que vulgui viure eternament, ans al contrari; estic feta per deixar-me anar tota de cop, i després d’un gran esclat, escampar-me copa a copa...”

Han assistit 10 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts

dilluns, 15 de juny del 2009

Amb ulls americans




Carme Riera: Amb ulls americans.

Aquest Sant Jordi, Carme Riera ens ha tornat a sorprendre amb un llibre més proper a un divertimento com L’estiu de l’anglès, que a tota la seva obra anterior.

És una comèdia plena d’embolics sobre la Catalunya actual, però que també ens fa reflexionar sobre la identitat: personal, nacional i fins i tot sexual.

Posarà un somriure als vostres llavis, perquè conté anècdotes versemblants i una crítica bastant àcida; així que no dubteu i quan aneu a refrescar-vos a la platja o a la piscina, emporteu-vos-el!

A continuació en teniu un petit tast:

“...opinava amb més contundència sobre els aspectes simbòlics dels dos animals, com a representació dels espanyols enfront dels catalans, va acabar renegant dels braus i cantant lloances de l’ase català. Acabat el programa i després de passejar-me per tot un seguit de webs sobre l’ase català, vaig comprendre fins a quin punt l’afirmació nacional és addicta als referents simbòlics. Sembla que la iniciativa reivindicativa pretén lluitar contra el centralisme unificador espanyol, expressat en el símbol del brau... posats a triar, m’estimava més el ratolí de Disney, que no clava coces i és força més intel·ligent.”
Enllaç a un post del blog "llegit"


dissabte, 30 de maig del 2009

Josep Albanell a la biblioteca





L'escriptor Josep Albanell ens va visitar ahir divendres, 29 de maig a les 19h, per parlar de la seva novel·la Ventada de morts, que va rebre el premi Crítica Serra d’or de novel·la, l’any 1979.


Situada al poble imaginari d’Escornaldiable, narra la tirania que sofreix la població per part del tirà i el seu alliberament final a la mort d’aquest. Lo Gaio, cacic d’Escornaldiable, aconsegueix, mitjançant un engany i el falsejament de la història mítica de tota la col·lectivitat, perpetuar-se al govern i sotmetre el poble. El seu assassinat –punt de partida de la novel·la- destaparà els mecanismes d’una lluita pel poder, i d’altra banda, permetrà la reconstrucció de la història del poble, la seva llegenda i els seus orígens.

Estructurada en dos nivells de ficció –la història i la llegenda- , (tenim també l’ajut de la tipografia, ja que l’imaginari està en cursiva) la novel·la es presenta com un tot unitari en fer confluir els dos plans, que a poc a poc s’entrelliguen, i ens ofereixen aquesta reconstrucció completa d’un poble: la seva història i el seu mite.


Es tracta d’una novel·la simbòlica, tot i que també té trets de la novel·la fantàstica per la gran quantitat d’elements màgics i sobrenaturals que hi apareixen, i de la novel·la policíaca pel que fa a la tècnica emprada en alguns capítols. Fa un ús magistral del llenguatge i destaca la força expressiva de la llengua, intensificant tot allò que explica per molt cruel que ens resulti i dotant-lo d’un alè poètic.


Els llibres d’història de la literatura diuen que: La seva publicació va suposar una renovació important del panorama literari català en un moment en què la influència del realisme històric s’abandonava i s’experimentaven altres tècniques i estils a partir de l’admiració que suscità la literatura sud-americana, pràcticament desconeguda fins llavors, i que marcà la trajectòria dels joves escriptors del moment. En Josep Albanell hi podríem trobar influències de García Márquez, Cortázar o Carpentier, que li descobriren les possibilitats d’anar més enllà de la realitat i endinsar el relat pels terrenys del fantàstic.


Com a lectora només voldria remarcar l’impacte que m’ha causat la novel·la, per la força de la seva llengua però també per la reflexió sobre la història d’un poble, les lluites pel poder, les aliances perilloses i contra natura i sobretot perquè sembla que actualment hem evolucionat en les formes però no en el fons, els mecanismes i l’ànsia per assolir el poder i mantenir-s’hi continuen sent les mateixes.

Enllaç amb la notícia apareguda a la Revista Cambrils Diari Digital


dijous, 7 de maig del 2009

El club de los viernes


Jacobs, Kate: El club de los viernes


L'autora és periodista, viu a Nova York i ha aconseguit un gran èxit amb aquesta novel•la, de la que ben aviat es farà una versió cinematogràfica.

El club de los viernes és una història coral, protagonitzada per un col•lectiu de dones que només tenen en comú el fet de teixir, fer mitja. Totes elles arrosseguen un passat i un present ple d’incerteses però són capaces d’ajudar-se a superar les adversitats i a créixer com a persones.

El que m’ha agradat és la manca de pretensions de l’obra, que es llegeix amb molta facilitat, però que et porta a reflexionar sobre les segones oportunitats que t’ofereix la vida, i també sobre com els malentesos poden destruir una bona relació.

M’agradaria explicar-vos més coses però prefereixo que la llegiu i per animar-vos us copio aquest fragment:
“Él aguardaba detrás del mostrador con el café recién hecho, tal como llevaba haciendo durante la última década cada día de lunes a viernes. El ajetreo de la hora de la comida había terminado ... la tienda funcionaba bien, y a Marty le gustaba que la gente pasara por allí de camino al trabajo, despedirlos con la comida y una broma, charlar con los mismos rostros del barrio día tras día”

El Caballero de Alcántara


Sánchez Adalid, Jesús: El Caballero de Alcántara


Jesús Sánchez Adalid és un escriptor de novel·la històrica que està aconseguint un gran èxit de públic amb les seves obres.L’any 2007 va guanyar el premi Fernando Lara amb l’obra: El alma de la ciudad.

Les seves obres estan ambientades, majoritàriament, a l’època de màxim esplendor de la corona espanyola: els regnat de Carlos I i de Felipe II, tot i que transcorren en diversos indrets de la mediterrània. Els seus personatges acostumen a enfrontar-se a situacions personals complicades que els permeten créixer i evolucionar.

El Caballero de Alcàntara és una història d’aventures que narra la construcció d’una xarxa d’espionatge per part de Felipe II, que compta amb l’ajut de diverses ordres militars, la d’Alcántara i la de Malta. El protagonista principal, Luis María Monroy marxa cap a l’orient amb la missió d’espiar a la cort del Gran Turc, a Istanbul, per afavorir els interessos espanyols.

El rey tenía que enfrentarse con el formidable poderío turco, que fomentaba la piratería en el norte de África, lo cual imposibilitaba el comercio en el mediterráneo y mantenía en constante alarma a todo el extenso litoral. Por otra parte, la persistencia de una población musulmana en la península favorecía la comunicación de los moriscos españoles con los nuevos puertos musulmanes y alentaba la esperanza de una nueva invasión, como sucedió tantas veces en la Edad Media, para restaurar el Imperio del islam


Us recomanem els següents enllaços per a més informació:
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Jesús_Sánchez_Adalid
Blog de l’autor: http://www.jesussanchezadalid.es/

dilluns, 23 de febrer del 2009

Maria Barbal a la Biblioteca


L'escriptora Maria Barbal ens visitarà el proper divendres dia 27 de febrer a les 19h.

Nascuda a Tremp, el 1949, és novel·lista i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, i el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat Central.

Els seus primers llibres són una revisió d’aquest univers rural, però també una mirada crítica. Així, Pedra de tartera (1985), la història d'un desarrelament, que va rebre el premi Joaquim Ruyra i que va tenir una molt bona acollida per part de públic i lectors.

Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d'Or suposen de la seva qualitat com a narradora.

En l'actualitat alterna l'escriptura amb la docència i el 2001 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Comentarem amb ella la seva obra en general i especialment la novel·la “Emma”.

Activitat en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes.

dissabte, 3 de gener del 2009

Nits a Rodanthe



Nicholas Sparks: Nits a Rodanthe


Novel·la d’amor en la línia d’”Els ponts de Madison”, ja que els protagonistes són també una parella d’edat madura, amb experiències vitals diverses però que els han deixat un pòsit d’amargor. Tots dos s’ajudaran en un moment especialment difícil de les seves vides i això farà que es tornin més forts sense deixar de ser profundament humans.

Es tracta d’una obra senzilla i de fàcil lectura, que agradarà a tots els que s’interessen per les històries que parlen de sentiments i emocions, però que també hi busquen una certa transcendència, que l’autor bucegi en les emocions i s’hi pugui trobar algun paral·lelisme amb la vida real.

L’autor, Nicholas Sparks, està considerat com un dels escriptors de best-sellers més importants dels Estats-Units. Les seves obres han estat portades al cinema amb gran èxit de públic. Ara mateix podeu veure l’adaptació de l’obra que us comentem sota el títol Noches de tormenta, i protagonitzada per Richard Gere i Diane Lane.

Aquí teniu un tastet del llibre:

“No sabia com se sentiria en vendre la casa, però quan va engegar el cotxe es va adonar que no sentia gairebé res, llevat d’un aire indefinit de compleció.
Aquell dia, al matí, havia caminat per la casa, d’una habitació a l’altra, per última vegada, amb l’esperança de recordar escenes de la seva vida. Li semblava que podria imaginar-se l’arbre de Nadal i recordar l’entusiasme del seu fill baixant amb pijama les escales sense fer soroll per veure els regals que li havia deixat el Pare Noel”

Els homes que no estimaven les dones



Stieg Larsson: Els homes que no estimaven les dones

Ens trobem amb una novel·la de trama complexa: corrupció empresarial, finances poc clares, misteris familiars, relacions de poder, i presidint-ho tot l’anomenada “violència de gènere”.

Aquests ingredients fan que aquesta obra hagi estat llegida per més de quatre milions de persones i considerada com la millor novel·la negra de la dècada.

Els protagonistes principals són Mikael Blomkvist, periodista condemnat per difamació a causa d’un reportatge, i Lisbeth Salander, una hacker independent i asocial en lluita permanent contra la injustícia i amb una sòrdida història al darrera. Tots dos es veuran involucrats en una història que presenta el costat fosc de la aparentment modèlica societat sueca, on tenen lloc les més diverses abjeccions.

La força d’aquests dos personatges i la seva capacitat per connectar amb tot tipus de públics, des dels joves fins als adults, explicaria bona part del seu èxit, però seríem injustos si no féssim esment de l’habilitat narrativa de l’autor que manté amb solvència diferents línies d’acció sense que perdem els fil narratiu ni l’interès per tot allò que ens explica.

Si us ha agradat podeu continuar amb el 2n llibre de la trilogia, que també porta un títol ben curiós: La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina. En aquest la protagonista absoluta és la Lisbeth i la seva història, sense perdre de vista la crítica social.

Estic esperant a llegir els vostres comentaris. Us ha agradat tant com a mi?