dissabte, 8 de març del 2008

El secret de Christine Falls

Benjamin Black: El secret de Christine Falls


Benjamin Black és el pseudònim de John Banville, nascut a Wexford el 1945, i autor de la novel·la “El mar” que va rebre el premi Man Booker.


Totes dues obres comparteixen el gust per les frases ben construïdes, la cura en el llenguatge, i sobretot els mateixos paisatges: els de la seva Irlanda natal. També els personatges semblen amarats de la mateixa profunda tristesa, venen d’un passat ple d’equivocacions i ferides que els ha deixat plens d’amargor i de desànim.

“No eren els morts allò que semblava inquietant a Quirke, sinó els vius. Quan va entrar al dipòsit molt després de la mitjanit i va veure Malachy Griffin, va notar un calfred a l’espinada que resultaria profètic, un tremolor dels tràngols que vindrien. Mal era al despatx de Quirke, assegut a l’escriptori. Quirke va aturar-se a la sala dels cossos...”

Voleu continuar llegint?

dimarts, 4 de març del 2008

Les històries naturals


Les històries naturals de Joan Perucho

Trobada: 27/02/2008
Valoració mitjana: 3.8 (6 màxim)

La tertúlia ha estat amena i interessant i ha comptat amb la participació de Neli Queral, que ha aportat dades interessants sobre l’obra, tot destacant-ne alguns aspectes, així com llegint alguns fragments.

Hem parlat de la personalitat de l’autor, Joan Perucho: novel·lista que resta fora dels corrents literaris dominants tant per apartar-se del realisme com pel seu caràcter imaginatiu. El 1948 entra en la carrera judicial i és titular durant molts anys del jutjat de Gandesa.

En el seu espai literari conviuen el passat històric amb la ciència, el natural i el sobrenatural, la raó i la màgia.. Demana als seus lectors un exercici de tolerància per seguir les combinacions entre el real i l’irreal, la història i la imaginació.

Referint-nos a l’obra que comentàvem: "Les històries naturals", dir que la seva trama bàsica parteix de la novel·la gòtica i especialment de "Drácula", de B. Stoker. La realitat històrica que ens presenta és precisa, ja que fa referències a la premsa de l’època; entitats, personatges concrets i els sotmet d’alguna manera a un tractament de ficció.

Han assistit 11 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.