divendres, 12 de març del 2010

Adéu a un mestre!



Imatge extreta de Flickr

Avui, 12 de març de 2010, ens ha deixat Miguel Delibes, el darrer referent de les lletres castellanes del segle XX.

El seu llegat literari està marcat pel seu interès per la desigualtat social i el contrast entre la vida rural i urbana, així com per la riquesa i precisió del seu llenguatge.

Va obtenir molts premis al llarg de la seva vida literària, tot i que el Nobel se li va resistir:
1947. Premi Nadal per La sombra del ciprés es alargada
1955. Premi nacional de Literatura per Diario de un cazador
1962. Premi de la crítica per Las ratas
1978. Premi Pablo Iglesias per El disputado voto del señor Cayo
1982. Premi Príncipe de Asturias, compartit amb Gonzalo Torrente Ballester
1987. Premi ciutat de Barcelona per Madera de héroe
1998. Premi Nacional de narrativa per El hereje

La seva obra està marcada per dades i experiències autobiogràfiques, així a Señora de rojo sobre fondo gris, revisita la mort de la seva esposa, fet que va marcar profundament la seva trajectòria creativa ja que era un home apegat al concepte tradicional de família. Després d’enviudar ja no va tornar a ser el mateix i la solitud el va anar envaint, tal i com confessà en alguna entrevista: «Yo escribía para ella. Y cuando faltó su juicio, me faltó la referencia». «Con su sola presencia, aligeraba la pesadumbre del vivir»

D’entre la seva obra us voldria destacar especialment: Señora de rojo sobre fondo gris, on el marit, ara vidu, recorda la seva vida en comú. És tracta d’una de les històries d’amor més commovedores que he llegit perquè sense caure en la sensibleria evoca l’enyorança pels moments compartits i el dolor per la pèrdua.
A continuació en teniu un tastet:

“Siempre admiré en ella su determinación, ese saber lo que quería, su manera de afrontar las cosas, aunque a veces, como en este caso, le desagradasen el papeleo y los oficialismos. todavía parece que la estoy viendo, a la mañana siguiente, sentada en la estera del refugio, el vaso de zumo de naranja con que se desayunaba sobre un tajuelo, divertida de mi desorientación, su pequeña cabeza morena coronando su delgado cuello, firme y fragilísimo...”


També la seva darrera novel.la El hereje per la crítica de la intransigència que van patir aquelles persones que van ser cremades, empresonades o condemnades a galeres només per diferir de la religió dominant. tot i està situada en un context històric, la reflexió continua sent ben actual.
A continuació en teniu un tastet:

“Desde lo alto del borrico, Cipriano divisó las hileras de palos, las cargas de leña, a la vera, las escalerillas, las argollas para amarrar a los reos, las nerviosas idas y venidas de guardas y verdugos al pie. La multitud apiñada prorrumpió en gran vocerío al ver llegar a los primeros borriquillos. y al oír sus gritos, los que entretenían la espera a alguna distancia echaron a correr desalados hacia los postes más próximos.”

Per saber-ne més:

dilluns, 8 de març del 2010

Kafka a la platja


Tertúlia del club de lectura

Kafka a la platja, d’Haruki Murakami
Trobada: 26/02/2010
Valoració mitjana: 4.5 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Natalia Zarco( Llicenciada en Art, correctora d’estil i coordinadora editorial) que treballa com a llibretera a Cambrils, i col·labora amb recomanacions literàries a http://www.calidoscopio.net/2009/08Noviembre/Letras04.html

Després d’una introducció a la biografia i l’obra d’Haruki Murakami i a la literatura contemporània japonesa amb la presentació d’altres autors com Banana Yoshimoto i la seva obra Kitchen, hem començat a parlar de la novel·la Kafka a la platja.

A tall de curiositat explicar que el nom de Kafka no fa referència a l’escriptor sinó al nom del Corb, l’ocell, en txec; recordem que a la novel·la hi ha un personatge anomenat Corb i que en diverses mitologies el corb és el missatger entre els dos móns, el real i l’oníric.

Els assistents han coincidit a l’hora de destacar la frescor de la narrativa de Murakami així com la seva capacitat per connectar amb el lector. També en el fet que tot i estar ambientada al Japó, aquest fet no tingui gens de transcendència ja que els sentiments, les emocions i les històries que ens presenta podrien estar situades a qualsevol lloc del món.

Han agradat també les descripcions, acurades i completes, gairebé cinematogràfiques; la presentació del conscient i l’inconscient en una barreja perfecta i les històries paral·leles que s’alternen i es troben en un únic moment gairebé com la clau que s’acosta al pany.

Hem llegit diversos fragments, entre els quals no em puc resistir a reproduir el que fa referència a la Biblioteca Komura per raons òbvies. Aquí el teniu:

“Entro a la sala on hi ha els llibres, alta i espaiosa, i em passejo entre les prestatgeries buscant-hi algun llibre interessant. Al sostre hi ha unes quantes bigues gruixudes i imponents. Els raigs de sol de primers d’estiu entren per la finestra oberta. També m’arriba el cant dels ocells que s’apleguen al jardí. Tal com m’ha dit l’Oshima, a les primeres prestatgeries bàsicament hi ha llibres de poesia. .. En obrir-los, gairebé tot els llibres fan olor d’un altre temps. L’olor especial de tot el coneixement i de totes les emocions que han estat tant de temps dormint tranquil·lament entre les cobertes. Vaig agafant llibres i, després de fullejar-los i ensumar-los, els torno a la prestatgeria.”
Durant la conversa Natalia ha recomanat Ada o el Ardor, de Nabokov, perquè també barreja l’espai i el temps; Leviatán, d’Auster, perquè comparteix estil amb Murakami.

Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts

Enllaços recomanats: