divendres, 23 d’abril del 2010

Recomanacions de Sant Jordi

La maleta sarda, de Margarida Aritzeta
Margarida Aritzeta és una escriptora nascuda a Valls, professora de la URV i per tant molt vinculada al nostre territori. Ha obtingut diversos premis i enguany ha publicat La maleta sarda, novel·la d’intriga al voltant de la compravenda de llibres antics. Recomanable per a tots els amants dels llibres i els misteris que s’hi amaguen.

Els convidats, d’Emili Teixidor
Emili Teixidor sempre és una garantia quan es tracta de llibres. És un autor de prestigi reconegut que amb aquesta darrera obra, Els convidats, torna al món de després de la guerra civil, que ja havia recreat en una obra anterior, Pa negre. En aquest cas a partir d’una celebració familiar i d’un terrible accident entrem en contacte amb uns temps difícils, els de la postguerra.

Bulevard dels Francesos, de Ferran Torrent
Ferran Torrent és un dels escriptors més populars de la nostra literatura, que ha vist portades al cinema diverses obres. Enguany publica Bulevard dels francesos, situada a la València dels anys 60 i amb diverses línies argumentals: intrigues polítiques, la mort d’una rica hereva, i tot de personatges que intenten sobreviure sense perdre la dignitat.

Feliç Sant Jordi!

dijous, 15 d’abril del 2010

El falsari, de Toni Orensanz





El falsari, de Toni Orensanz

Toni Orensanz, periodista i escriptor, compta amb un ampli ventall d’obres publicades, de gèneres i temàtiques ben diverses. La seva obra més coneguda ha estat L’òmnibus de la mort. Parada Falset, treball d’investigació històrica sobre l’actuació de la Brigada de la mort, que va sembrar el terror per la demarcació de Tarragona i la Franja, a l’Aragó.

El falsari consta de 17 històries, no gaire extenses, una podríem dir que és un microrelat, escrites amb un estil directe i proper, ambientades al Priorat, però que són perfectament extrapolables a qualsevol dels pobles de la nostra geografia, quan el món rural predominava sobre el món urbà, i amb una llengua que defuig voluntàriament el català estàndard per oferir variants dialectals com l’ús de l’article LO o d’alguna frase feta com “abans quan antes” per referir-se a fa molts d’anys.

Una altra de les particularitats del llibre és que ens permet, sobretot a la gent de mitjana edat, reconstruir imatges de la nostra infantesa: aquells vespres d’estiu amb la gent asseguda a la fresca, explicant històries i parlant una mica de tot; la canalla jugant i escoltant aquelles contalles divertides o terribles que comentaven els grans i que tant es podien referir a un renom com a un fet real; en fi la vida quotidiana en un món rural quan encara la força motriu depenia d’uns animals i no d’unes màquines, amb la canalla jugant pels carrers sense massa perills, etc.


M’he divertit llegint El falsari i he pensat que li havia d’agrair, a l’autor, aquesta reconstrucció, en clau de conte, de totes aquestes històries nascudes d’una contalla en veu alta, que actua també com la “magdalena de Proust” evocant un món i unes persones que formen part del nostre ideari col·lectiu.

A continuació en teniu un tastet, l’inici de la història que porta per títol Enric Soldevila, Brillando:


“Aquell 20 de desembre de 1973, l’alcalde li havia encarregat a l’Enric de fer un remendo a l’escorxador. Consistia, simplement, a donar un parell de paletades de ciment a una paret tan crostaparada que amenaçava de tornar-se translúcida. L’Enric Brillando era, en aquell moment, l’home orquestra que necessita tot poble petit, una espècie de mercenari municipal sempre disposat, malgrat los cagos, a afrontar qualsevol encàrrec que se li fes i, si fa o no fa, preparat per superar qualsevol entrebanc que se li presentés en lo dia a dia, suma dels capricis del destí i de les autoritats competents.”

dimecres, 7 d’abril del 2010

La industrialització a Catalunya



Sierra i Fabra, J.: La pell de la revolta. Barcelona: Columna, 2005

Jordi Sierra i Fabra és autor d’una obra ingent, més de 300 títols, molts dels quals pertanyen a la categoria de literatura infantil i juvenil. Ha estat traduït a nombrosos idiomes i figura en els programes escolars de Catalunya, Espanya. Té també molts premis literaris: Columna jove, Gran angular, etc. i el 2007 el Premi nacional de literatura infantil i juvenil, atorgat pel Ministeri de cultura.
La pell de la revolta s'inicia el 23 de febrer de 1905 a la Colònia Güell, quan un nen d‘onze anys cau en un dipòsit de tint bullint i enllaça amb la Setmana Tràgica de Barcelona, molt poc després, en una història, amb molts personatges i ritme trepidant.

L’eix argumental el constitueix la vida d’una família obrera, els Vidal, formada pels pares i 4 fills, dels quals els 2 petits emigraran a Barcelona i allà es veuran implicats en les lluites obreres de començament dels segle XX, quan Barcelona era coneguda com “la ciutat de les bombes” i els pistolers passejaven per les Rambles. Així doncs, Barcelona, es convertirà en l’altra protagonista d’aquesta història que retrata la societat catalana de l’època amb les seves pors i les seves inquietuds.

A continuació en teniu un tastet:

“Les coses no canvien soles, fill; se’ls ha de donar una empenteta. La història de la humanitat no hauria patit aquesta evolució constant que ens ha marcat si algunes persones, gairebé sempre escasses, solitàries, que en alguns casos van ser tractades de boges, no haguessin pres la iniciativa amb els seus actes. Aquest serà un segle de grans i profunds canvis: un segle de guerres revolucionàries de lluita per la igualtat; el segle de les màquines i de la industrialització plena.”

Per saber-ne més:

La industrialització a Catalunya



Alcántara, Sílvia: Olor de colònia. Barcelona: Edicions de 1984, 2009

Sílvia Alcántara, nascuda a Puig-reig i resident a Terrassa ha estat una de les sorpreses literàries del Sant Jordi passat i porta més de mig any a la llista del més venuts. Als anys 90 va començar la seva formació com a escriptora, primer aprenent tècniques literàries a l’Aula de Lletres de Barcelona i posteriorment a l’ l’Ateneu Barcelonès.

La història narra les relacions entre els habitants d’una colònia tèxtil de la conca del Llobregat, a la Catalunya dels anys 50, i atrapa al lector des de la primera pàgina, ja que conté elements com el misteri, l’amor, l’amistat o la resignació.

També dóna a conèixer el paper que jugaven l’església o l’escola en aquest context històric i com influïen en la vida quotidiana de les persones i en les seves relacions i expectatives.

El retrat dels personatges està fet amb nitidesa i concisió, amb un llenguatge aparentment planer i senzill, ple d’imatges molt ben trobades i de comparacions sorprenents.

A continuació en teniu un tastet:

“I contemplà els mobles de caoba que els havien regalat els pares pel casament…Almenys això s’ho podria endur. Era seu. Va treure el cap a l’habitació de la canalla. Allà, tret d’un armari de paret, també era tot seu. Va passar de llarg per davant de la de la mare. El menjador li donaria més feina. La taula, les cadires i el bufet eren de casa, de tota la vida, però les dues butaques, la llibreria que ocupava tot un pany de paret, la tableta amb la ràdio; ai, senyor, la ràdio; tot això, ho haurien de deixar; era de l’amo”

Enllaços recomanats: