dimecres, 13 de gener de 2010

Barcelona trágica


Martín, Andreu. Barcelona trágica. Barcelona: Ediciones B, 2009



Enguany es compleix un segle dels fets de l’anomenada Setmana tràgica de Barcelona, quan la violència de caire anarquista va envair els carrers de Barcelona. Hi trobarem referències no només a aquests fets violents, sinó també a un personatge cabdal en la definició de l’escola moderna, es tracta de Ferrer i Guàrdia, del qual es celebra el centenari de la seva mort.

L’Andreu Martin és un conegut escriptor de novel·la juvenil i d’intriga, que recupera aquests fets històrics per construir aquest relat de ficció on es barregen intriga, història familiar i la pròpia història de la ciutat de Barcelona.

Es llegeix amb facilitat perquè té un ritme ràpid, descriu entorns coneguts i sobretot fa referència a una societat avui desapareguda, però també a una ciutat en canvi, que encara no s’ha convertit en la ciutat plena de turistes que avui coneixem.


A continuació en teniu un tastet:

“van entrar com una riuada tumultuosa, topant els uns amb els altres, pel carrer del Conde del Asalto, on es trobava la delegació de les Drassanes.. L’individu es diluïa en la massa i d’aquella manera es convertia en invisible, invencible i totpoderós. Només quan se separava del grup i es veia com un individu, un prenia consciència de la seva vulnerabilitat, de la possibilitat de ser tocat per una bala... Encara no havia arribat la por, l’autèntica por. Fins aleshores tot era adrenalina corrent per les venes, l’exaltació embogida i cega d’una llibertat acabada d’estrenar. Per fi, aquella gent que tota la vida havia estat marginada, aclaparada, ignorada i humiliada sentia que era lliure de fer allò que li donava la gana, i que podia imposar la seva llei”
Enllaços recomanats: