Un clàssic de por?

Frankenstein, de Mary Shelley

Desitjava l’amor i l’amistat, i sempre m’he sentit menystingut. No és injust, això? He de ser considerat l’únic criminal, quan tota la humanitat ha pecat contra mi? Per què no odieu en Fèlix, que va allunyar amb injúries el seu amic? Per què no maleïu el pagès que va intentar matar el qui havia salvat la seva filla? No, aquests són éssers virtuosos i immaculats! Jo, el miserable, l’abandonat, sóc un engendrament que cal menysprear, que cal abandonar i trepitjar. Fins i tot ara en bull la sang quan recordo aquesta injustícia.

Aquestes paraules pertanyen als monstre de Frankenstein, un personatge sense nom propi, ja que és conegut amb el nom del seu creador i que s’ha convertit en una icona de la cultura popular, a part de la seva qualitat literària perquè ha estat versionada i adaptada al cinema en repetides ocasions i en diversos gèneres que van des del terror, a la comèdia o el musical.

Va ser escrit per Mary Shelley, una jove de 18 anys, filla de pares cèlebres; la seva mare va ser una destacada lluitadora pels drets de la dona, i el seu marit un autor cèlebre i reconegut dintre de la literatura anglesa. Mary Shelley va rebre una educació inusual per a les dones del seu temps, que no es va limitar a la seva formació com a futura mestressa de casa.

L’obra va nèixer a partir d’una juguesca. Mary i Percy Shelley, juntament amb Byron i d’altres amics, són a Ginebra, instal·lats a prop del llac Léman, i a causa de les condicions climatològiques es veuen obligats a romandre molt de temps a l’interior de casa; per divertir-se decideixen que explicaran històries de terror.

La convivència entre el grup d’intel·lectuals i amics i la gestació de l’obra que us proposem està narrada en una gran pel·lícula de Gonzalo Suárez: Remando al viento, que també us recomanem.

Sinopsi:
Victor Frankenstein és un científic que, abrumat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. A partir de parts de cadàvers i amb una tècnica desenvolupada amb l’ajut de l’electricitat, crearà un monstre, que li provocarà el més absolut dels horrors, a causa del seu aspecte.
Aquest monstre, que mai no rebrà un nom propi, intentarà apropar-se als humans, que el rebutjaran. Finalment es trobaran el científic i la seva criatura i mantindran un diàleg, sense entesa final, per acabar amb una persecució que els durà fins al Pol Nord.

L’interès:
Tot i que l’obra ha estat considerada un referent de la novel·la gòtica o de terror, podríem considerar que va molt més enllà, ja que explora temes tan actuals com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, que faran néixer un altre arquetip literari, el del científic boig, que s’atorga el paper de déu com a creador de vida. També hi podem rastrejar elements autobiogràfics com per exemple l’absència de les mares dels protagonistes o la negligència dels pares, que no donen amor als seus fills.

En resum una lectura interessant que tot i estar escrita fa gairebé 200 anys ens continua parlant al cor i a la ment, perquè els seus temes continuen vigents i encara provoquen discussions.