Tertúlia del club de lectura
Vida privada, de Josep Ma de Sagarra
Trobada: 29/10/2010
Trobada: 29/10/2010
Valoració mitjana: 4.5 (6 màxim)
La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Corretger, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de l’autor, situant-lo en el seu context històric.
Ha explicat que l’obra va ser rebuda amb una gran expectació perquè havia estat anunciada com la novel·la de Barcelona on es desvetllarien els secrets més amagats de personatges com els que tots coneixem; a més el propi autor es va encarregar de fer-ne publicitat en la seva columna periodística. En realitat es referia a una obra molt més ambiciosa, que no va tenir continuïtat i de la que tan sols tenim Vida privada, que faria la funció de resum de tots els fils argumentals i dels personatges en què volia aprofundir.
L’obra ens presenta un mosaic que pivota al voltant de dos moment polítics importants: La Dictadura de Primo de Ribera i la República; la primera és més concèntrica i amb el tema econòmic com a nexe, a la segona els personatges es dispersen i la família protagonista cau en una profunda ruïna econòmica i moral, que exemplifica el de la seva classe social. Entremig es produirà la guerra, que marcarà les dues èpoques morals i d’on sorgirà la nova societat més preocupada per viure al dia i aparentar que per la història o la tradició familiars.
Sagarra és un narrador interessat a transmetre la realitat a través dels indrets i dels personatges que descriu, tot i que també està interessat en les noves formes narratives, que donen molta importància a la consciència individual, d‘aquí l’alternança de veus narradores, que de vegades s’adrecen directament al lector presentant-li la realitat i recorrent al sarcasme o la ironia.
La fredor amb què va ser rebut per la crítica va provocar el silenci novel·lístic de Sagarra, que es dedicà a altres gèneres, especialment el periodisme i el teatre.
La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Corretger, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de l’autor, situant-lo en el seu context històric.
Ha explicat que l’obra va ser rebuda amb una gran expectació perquè havia estat anunciada com la novel·la de Barcelona on es desvetllarien els secrets més amagats de personatges com els que tots coneixem; a més el propi autor es va encarregar de fer-ne publicitat en la seva columna periodística. En realitat es referia a una obra molt més ambiciosa, que no va tenir continuïtat i de la que tan sols tenim Vida privada, que faria la funció de resum de tots els fils argumentals i dels personatges en què volia aprofundir.
L’obra ens presenta un mosaic que pivota al voltant de dos moment polítics importants: La Dictadura de Primo de Ribera i la República; la primera és més concèntrica i amb el tema econòmic com a nexe, a la segona els personatges es dispersen i la família protagonista cau en una profunda ruïna econòmica i moral, que exemplifica el de la seva classe social. Entremig es produirà la guerra, que marcarà les dues èpoques morals i d’on sorgirà la nova societat més preocupada per viure al dia i aparentar que per la història o la tradició familiars.
Sagarra és un narrador interessat a transmetre la realitat a través dels indrets i dels personatges que descriu, tot i que també està interessat en les noves formes narratives, que donen molta importància a la consciència individual, d‘aquí l’alternança de veus narradores, que de vegades s’adrecen directament al lector presentant-li la realitat i recorrent al sarcasme o la ironia.
La fredor amb què va ser rebut per la crítica va provocar el silenci novel·lístic de Sagarra, que es dedicà a altres gèneres, especialment el periodisme i el teatre.
De l’obra va interessar especialment el llenguatge literari, la profusió d’adjectius, la utilització d’anglicismes, les descripcions exhaustives, que aporten al lector una visió gairebé cinematogràfica de l’escena. En especial tothom es va decantar per dos moments, el del ball organitzar per Hortènsia Portell i l’assassinat de Dorotea.
“Un team esportiu de casades joves i de solteres en llibertat era el que feia el grup més nombrós i de més barreja d’homes. Allí, s’hi sentia un perfum de begudes seques i d’herba de camp de golf. En general, en aquest team hi havia les dones més boniques i les toaletes més de music-hall. Entre elles, ensenyaven unes dents brillants i unes genives de pell de cirera unes quantes xicotes madrilenyes procedents de la gran aristocràcia, casades de fresc amb títols catalans o amb industrials d’aquí; aquestes madrilenyes gastaven una delicada amargor de pinyol de fruita i eren les que aguantaven una conversa més esqueixada i potser més intel·ligent.”Han assistit 20 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 30 minuts.
Ara mateix l’obra es representa al Teatre Lliure de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada