divendres, 26 de febrer del 2010

Clàssic recomanat


Rhys, Jean. El ancho mar de los Sargazos. Barcelona: Lumen, 2009

Rhys, Jean. L'Ampla mar dels Sargassos. Barcelona: Edicions 62, 2007


Jean Rhys, pseudònim d’ Ellen Gwendolen Rees Williams, va naixer a Roseau, Illa Dominicana, el 24 de Agosto de 1890, filla de pare gal·lès i de mare criolla.

En iniciar l’adolescència va ser enviada a Anglaterra per a completar la seva educació, però després de la mort del seu pare es van iniciar un seguit de problemes econòmics, que la van obligar a buscar la manera de sobreviure per ella mateixa.

Va viatjar constantment per Europa exercint diversos oficis i el 1966 va publicar la que ha estat considerada la seva millor novel·la: L’ampla mar dels sargassos, amb la que va guanyar el premi WH Smith Literary Award

Va morir a Exeter el 14 de maig de 1979.

L’ampla mar dels sargassos ens convida a fer un joc metaliterari: saber qui s’amaga darrera la personalitat de la dona boja de Rochester, protagonista masculí de Jane Eyre, la novel·la de Charlotte Brontë.

Podríem dir que la novel·la està estructurada en 3 parts:

La 1a on Antoinette, aquella dona boja que una nit incendia l’habitació on dorm el seu marit, narra en primera persona la seva vida, la seva enyorança de la terra natal, el seu matrimoni concertat, i la pèrdua del seu paradís.
La 2a on Rochester explica el seu trasllat a les Antilles, en condició de fill i germà repudiat, i la seva incomprensió del món que l’envolta.
Finalment retrobem Antoinette, tancada a Thornfield Hall, boja i frustrada per la pèrdua de tot allò que ha estimat.

Es tracta d’una història de poques pàgines, però plenes d’una sensibilitat exquisida i d’una gran intensitat, ja que l’autora ens fa compartir la fragilitat, el desempar i la soledat dels seus protagonistes.
A continuació en teniu un tastet:


“Había soñado que me enterraban vivo y al despertar persistía la sensación de asfixia. Noté que tenía algo en la boca; cabello, con un olor muy fuerte y dulce. Lo aparté, pero seguía sin poder respirar. Cerré los ojos y permanecí inmóvil unos segundos. Al abrir los ojos ví las velas consumidas sobre aquel abominable tocador y entonces supe dónde me encontraba”


Enllaços recomanats:

• http://www.lecturalia.com/autor/5352/jean-rhys

• http://www.papelenblanco.com/escritores/lumen-recupera-la-obra-de-jean-rhys-con-dos-publicaciones-simultaneas

• http://www.blogger.com/•http://bruto.muzaidin.com/2005/wide-sargasso-sea-1966-jean-rhys/

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dimarts, 16 de febrer del 2010

Sherlock Holmes


Doyle Sir, Arthur Conan. El Detectiu Sherlock Holmes. Barcelona: L'Atzar 1982-1988

Sir Arthur Conan Doyle va nèixer a Edimburg el 1859 i va morir el 1930. Va estudiar medicina i va exercir com a metge, combinant aquesta professió amb la d’escriptor fins que li va arribar l’èxit literari. Va conrear gèneres diversos: novel·la històrica, d’aventures, de ciència-ficció, contes de misteri i també d’espiritisme.


El personatge que li va donar la fama i que continua sent un referent és el del detectiu Sherlock Holmes, protagonista d'una sèrie de 4 novel·les i 56 relats, publicats en la seva majoria a The Strand Magazine.


Sherlock Holmes és el prototip d'investigador cerebral, que dedueix a partir de les pistes trobades a l’escena del crim i que influirà en tota la narrativa policial posterior. L’acompanya, en la majoria dels casos, el doctor Watson, que també és qui ens narra les seves aventures; tots dos viuen al número 221 de Baker Street, a Londres. El seu enemic, que també compta amb unes extraordinàries facultats intel·lectuals, és el professor Moriarty, que intenta matar-lo a la cascada de Reichenbach. Ha estat dut moltes vegades al cinema i al teatre i també apareix a novel·les, relats, còmics, dibuixos animats i sèries de televisió, amb els més diversos graus de fidelitat a l'esperit del personatge que és ja tot una icona de la cultura popular.


A continuació en teniu un tastet:

“Sherlock Holmes tancà els ulls, posà els colzes sobre els braços de la butaca i ajuntà els extrems dels dits. La lògica ideal, digué, consisteix a deduir, a partir del coneixement que hom té d’un fet i de tots els seus detalls, els esdeveniments que el precediren i també aquells que es poden presentar com a conseqüències.”


Enllaços recomanats:



Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dilluns, 1 de febrer del 2010

Les veus del Pamano

Tertúlia del club de lectura

Les veus del Pamano de Jaume Cabré
Trobada: 29/01/2010
Valoració mitjana: 5 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Corretger, Professora de Literatura del Departament de Filologia Catalana de la URV, gràcies a la col•laboració de l’Antena del coneixement de la URV.

Després d’una introducció a la biografia i l’obra de Jaume Cabré, fent especial menció a la seva manera d’encarar la literatura, hem començat a parlar de la novel•la Les veus del Pamano.

Es tracta d’una novel•la circular ja que el primer capítol seria en realitat el darrer; no li trobem el sentit fins que no acabem de llegir tota la història. Ens trobem també amb un narrador transparent, amb una barreja de persones verbals i de gèneres que en principi pot semblar que fan la lectura difícil, quan en realitat la fan més fàcil, ja que és com si sentissis la pròpia veu dels personatges de ficció. També s’ha parlat de la visió cinematogràfica amb que l’autor construeix diverses escenes: hem llegit la que fa referència al suborn de Ramona per part de Jacint, el xofer de la senyora Elisenda, i que està construïda a l’estil de les millors escenes del gènere negre.

Ha resultat també interessant la contraposició entre els 2 personatges femenins més importants: Elisenda i Tina, amb la seva particular manera d’afrontar la vida i com el personatge masculí: Oriol Fontelles les afecta profundament, tot i que la segona només el conegui a través d’unes pàgines escrites a tall de memòries.

Sobre la moralitat dels personatges o del moment històric que els fa viure tan sols dir que l’autor deixa que cada lector prengui les seves pròpies decisions, els avaluï i els comprengui segons la seva particular manera de veure el món.

Han assistit 18 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 30 minuts.

Enllaços recomanats:
Publicat per a 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris:

dimecres, 27 de gener del 2010

P de perill



Grafton, Sue. P de perill. Barcelona: Proa, 2002

Sue Taylor Grafton, nascuda a Louisville el 24 d’abril de 1940, és una escriptora especialitzada en històries d’intriga.

La seva obra més coneguda és la sèrie l’Alfabet del crim, protagonitzada per la detectiu Kinsey Millhone, que va apareixent en ordre alfabètic i cronològic. Vam començar per la lletra A i ja som a la T, alhora que anem vivint l’evolució de la seva protagonista i el pas del temps.
Les històries transcorren a la ciutat fictícia de Santa Teresa, que s’assembla molt a la primera ciutat de residència de l’autora, Santa Bàrbara, Califòrnia. Com a curiositat explicar-vos que l’autora va triar aquest nom en homenatge a l’autor Ross Macdonald, que també l’havia usat en les seves novel·les.

Totes les obres estan escrites des de la perspectiva de la protagonista, Kinsey Millhone, tot i que cada vegada les trames són més intricades i s’expliquen més els personatges secundaris. Afegir també que malgrat el pas del temps, Kinsey Millhone continua vivint a la dècada dels 80: sense Internet, ni mòbil i usant una màquina d’escriure per elaborar informes, cartes, etc.

L’any 2004 va rebre el Premi literari Ross Macdonald, en base a ser “una escriptora californiana amb una obra que supera l’estàndard de l’excel·lència literària”.

A continuació en teniu un tastet:

“Vaig fer un esquema a la llibreta i després em vaig asseure al mig de la moqueta, donant-me copets al llavi amb el bolígraf mentre estudiava l’habitació. Entre l’olor de la moqueta nova i la flaire de pintura fresca, l’oficina semblava neta i atractiva, com un cotxe nou de trinca. A l’altra banda de la finestra feia un dia tristoi, però, a dins, hi surava una sensació de nou començament.”


Enllaços recomanats:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

A pleno sol


Highsmith, Patricia. A pleno sol. Barcelona: Anagrama, 1982


Ara que el gènere negre o d’intriga torna a estar de moda, voldríem recuperar una gran dama del crim: l’escriptora Patricia Highsmith (19 de gener de 1921- 4 de febrer de 1995).



La vida personal d'Highsmith va ser molt problemàtica; es descriu com una alcohòlica que mai va gaudir d'una relació que durés més enllà d'uns pocs anys, i era vista per alguns dels seus contemporanis i coneguts com una dona misantropa i cruel; tot i que el seu darrer editor, Gary Fisketjon, deia que "era aspra, molt difícil... però era també una persona ... secament estranya i divertida, i agradable de tenir al voltant."



Literàriament és coneguda pels seus thrillers psicològics, que han estat adaptats al cinema, recordem per exemple Estranys en un tren, versionada per Alfred Hitchcock el 1951. També la seva sèrie sobre l'assassí Tom Ripley, versionada darrerament per Anthony Minghella, amb els actors: Matt Damon i Jude Law com a protagonistes.

El seu estil és molt personal, sovint macabre, satíric i ple d'humor negre. Els seus protagonistes no estan moralment compromesos per les circumstàncies o simplement desobeeixen la llei. Molts dels seus antiherois, sovint homes joves atractius i emocionalment inestables, cometen assassinats en atacs de passió, o simplement per sortir d'una mala situació personal. És tan probable que evitin la justícia com que la rebin.


A continuació en teniu un tastet:

"Había muy pocas cosas capaces de sacarle de quicio, pero aquélla era una de ellas. No podía soportar las sorpresas ruidosas como aquélla, a cargo de una gentuza repugnante que creía haber dejado atrás para siempre en el momento de cruzar la pasarela, y que ahora ocupaban el camarote que iba a ser su morada durante los cinco días siguientes. Parecían desperdicios tirados por el suelo".



Enllaços recomanats:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dimecres, 13 de gener del 2010

Barcelona trágica


Martín, Andreu. Barcelona trágica. Barcelona: Ediciones B, 2009


Enguany es compleix un segle dels fets de l’anomenada Setmana tràgica de Barcelona, quan la violència de caire anarquista va envair els carrers de Barcelona. Hi trobarem referències no només a aquests fets violents, sinó també a un personatge cabdal en la definició de l’escola moderna, es tracta de Ferrer i Guàrdia, del qual es celebra el centenari de la seva mort.

L’Andreu Martin és un conegut escriptor de novel·la juvenil i d’intriga, que recupera aquests fets històrics per construir aquest relat de ficció on es barregen intriga, història familiar i la pròpia història de la ciutat de Barcelona.

Es llegeix amb facilitat perquè té un ritme ràpid, descriu entorns coneguts i sobretot fa referència a una societat avui desapareguda, però també a una ciutat en canvi, que encara no s’ha convertit en la ciutat plena de turistes que avui coneixem.


A continuació en teniu un tastet:

“van entrar com una riuada tumultuosa, topant els uns amb els altres, pel carrer del Conde del Asalto, on es trobava la delegació de les Drassanes.. L’individu es diluïa en la massa i d’aquella manera es convertia en invisible, invencible i totpoderós. Només quan se separava del grup i es veia com un individu, un prenia consciència de la seva vulnerabilitat, de la possibilitat de ser tocat per una bala... Encara no havia arribat la por, l’autèntica por. Fins aleshores tot era adrenalina corrent per les venes, l’exaltació embogida i cega d’una llibertat acabada d’estrenar. Per fi, aquella gent que tota la vida havia estat marginada, aclaparada, ignorada i humiliada sentia que era lliure de fer allò que li donava la gana, i que podia imposar la seva llei”
Enllaços recomanats:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

La Casa del próposito especial.





Boyne, John. La Casa del próposito especial. Barcelona: Salamandra, 2009

John Boyne, escriptor irlandès conegut arreu per la seva obra El niño con el pijama de rayas, i guanyador de nombrosos premis, ha publicat la seva darrera obra: La casa del propósito especial.

Aquesta novel·la empra els mateixos recursos narratius que la seva obra anterior: prosa fluida, intriga, revisió d’un fet històric real i conegut i uns personatges amb els que el lector es pot identificar; també una certa tendència melodramàtica.

La historia està explicada per un dels protagonistes, Giorgi, que mentre fa companyia a la seva dona, que agonitza a l’hospital, recorda la seva vida. A través dels seus ulls rememorarem la vida de la família imperial russa, la vida al Palau d’hivern, el protocol de la cort, etc fins arribar a la revolució bolxevic.

És una novel·la interessant, fàcil de llegir però en la que he trobat a faltar una mica més de rigor històric i de profunditat dels personatges.

A continuació en teniu un tastet:

“Las riberas del río, antaño rebosantes de carruajes que transportaban a sus acaudalados ocupantes a patinar en los lagos helados o a disfrutar de alegres veladas en sus mansiones, estaban ahora desiertas, a excepción de los campesinos que recorrían a toda prisa las aceras, ansiosos por llegar a casa, por huir del frío y comer las pocas migajas que hubiesen podido reunir durante la jornada”

Enllaços recomanats:
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)