La noia de les taronges

Jostein Gaarder: La noia de les taronges.

Nascut a Oslo el 1952 ha estat professor de filosofia durant 11 anys.
L’èxit mundial li va arribar amb “El món de Sofia”, que ha estat traduïda a 45 llengües i ha venut més de 16 milions d’exemplars.

Ha escrit nombrosos obres com “Vita brevis”, “El misteri de Nadal”, “Que hi ha algú”, et..
“La noia de les taronges” que us presento avui és una lectura absolutament recomanable per a totes les edats, perquè diverses generacions s’hi trobaran reflectides en les seves pàgines: adolescents, joves i adults en els seus rols com a fills, pares o avis.

El protagonista es diu Georg i té 15 anys. Viu amb la seva mare, el seu padrastre i la seva germana de 18 mesos. Un bon dia la seva àvia li porta una carta que el seu pare li va escriure abans de morir. És una carta que ha estat perduda durant molt de temps i que Georg rep amb cert escepticisme perquè a penes se’n recorda, del seu pare.

No sentiu curiositat per saber què li explica?

Àcid sulfúric

Àcid sulfúric d'Amélie Nothomb

Trobada : 12/12/2007
Valoració mitjana: 2.87 (6 màxim)

Els integrants del club, aquest cop, gairebé s’han distribuït en 2 grups: aquells a qui ha agradat molt i aquells a qui ha desagradat profundament. L’estil de l’autora, de frases curtes però vocabulari ric potser és el que ha despertat més consens, però et tema ha desvetllat profundes controvèrsies, així com el seu tractament.

Quant a l’argument: en un país sense nom ni tampoc data cronològica, uns productors de televisió s’inventen un Reality que recrea tot l’horror dels caps de concentració nazi per a ús i consum dels televidents. Aquest fet ha estat vist per a uns com una metàfora que usa l’autora per explorar fins on pot arribar l’ésser humà i per altres com una banalització d’un fet real, històric i molt dolorós.

La tertúlia ha estat molt amena i participativa i ha comptat amb la presència de Raquel Lozano, que ha aportat dades poc conegudes sobre el funcionament dels mitjans de comunicació. Ha fet una presentació interessant sobre què són els Reality, què amaga l’excusa de l’audiència, i la responsabilitat moral de tots plegats..

Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 45 minuts.

Us agraden els contes?

A mi és un gènere que sempre m’ha agradat per la seva concisió, per l’esforc que ha de fer l’escriptor per explicar-nos unes històries interessants i sobretot breus. En aquest temps de presses constants el fet de començar i acabar una història resulta interessant, sobretot quan llegeixes al vespre i no disposes de gaire estona.

Us recomano alguns títols que m’han agradat:

Woody Allen: Pura anarquía, i en concret el conte “Calistenia, urticaria, montaje final” m’han fet passar una bona estona i han posat un somriure al final d’un dia atrafegat.

Ramon Solsona: Cementiri de butxaca, és un altre llibre de relats plens d’humor, alguns cops bastant negre, i relacionats de diverses maneres amb la mort. Si hagués de triar-ne algun, us recomanaria: “La tomba de la dona que feia cursets”. Té només una pàgina, però és magnífic.

I com diuen en castellà “No hay dos sin tres” us proposo: Sergi Pàmies: Si menges una llimona sense fer ganyotes, que em sembla que encara està a les llistes de més venuts i que tot i les seves poques pàgines conté també grans encerts.

Ja em direu què us ha semblat la proposta!

Inquisitio

INQUISITIO d'Aldred Bosch

Trobada: 30/11/2007

Valoració mitjana : 2.95 (6 màxim)

Els integrants del club han valorat bastant desfavorablement l’obra tot i pensar que conté aspectes interessants. Així doncs, destacaríem el perfil psicològic dels personatges, i en concret la seva psicologia moral, però la trama esotèrica la infantil·litza i la fa poc creïble. En general tothom ha opinat que volia dir massa coses, de massa gèneres diferents i això n’ha fet una obra poc reeixida. Ha agradat també el retrat que fa de la ciutat de València.

La tertúlia ha estat amena i interessant i ha comptat amb la participació de Margarita Mauri, que ha aportat dades interessants sobre la personalitat dels protagonistes, i ens ha fet pensar en possibles paral·lelismes entre personatges literaris, p.e. Llorenç Ramo versus Fermin de Pas. Hem acabat parlant de Moral social i de filòsofs grecs com Aristòtil i Sòcrates.

Han assistit 12 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 45 minuts.

El retorn d'un clàssic

Richard Matheson: Soy leyenda.

Nascut a Nova Jersey el 1926 està considerat com un dels millors escriptors de ciència ficció del segle XX.

Ha obtingut diversos premis, entre els quals: British Fantasy (1996); Horror Guild Award (2000); Retro Hugo (2001).

Ha escrit nombrosos guions de cine i televisió i la seva obra literària ha estat portada al cinema en diverses ocasions.

“Soy leyenda” és un clàssic del seu gènere; un relat torbador sobre la solitud i la por a la diferència. Tot i que d’una altra manera hi ha un relat “La pell freda”, d’A. Sánchez Piñol, que també aborda aquestes qüestions.

Aquesta novel·la ha estat portada al cinema en 3 ocasions: una protagonitzada per Vincent Price, l’any 1964; l’alta per Charlton Heston, el 1971, i la versió que està actualment a la cartellera. Esperem que aquest cop la versió cinematogràfica faci justícia a la novel·la i incideixi més en l’aspecte psicològic que en el terrorífic.

En parlem?

La última legión

Aquest cap de setmana al cinema Municipal Rambla projecten “La última legión”, pel·lícula basada en una novel·la de Valerio Manfredi que porta el mateix títol.

L’acció se situa a les acaballes de l’Imperi Romà, quan ja existeix l’Imperi d’orient i el d’occident. Les lluites de poder així com la proximitat dels “bàrbars del nord” mouen una intriga plena de referències mitològiques i mítiques al voltant d’una espasa, que després serà coneguda com “Excalibur”.

Conceptes com l’honor, el deure i l’amor a la pàtria impregnen aquesta obra de manfredi, que no es troba entre les millors, però sí que és entretinguda i intenta mantenir un to èpic durant tot el relat.

La pel·lícula m’ha semblat un senzill relat d’aventures, entretingut però sense cap to èpic entre d’altres coses.

I vosaltres què en penseu?

Trobada del setembre

Avís a tots : La trobada s'ajorna d'avui dimecres a divendres 28 a les 19.00 hores.

Tindrem la primera sessió del club de lectura després de l’estiu.

Ens trobarem per parlar del llibre "L’ombra d’Alí Beí” d’Albert Salvadó, amb CARLES ALCOY.

I coneixerem una mica més aquest personatge tan misteriós, els llibres de viatges, la importància dels mapes i dels descubridors...

T’agradaria formar part del club de lectura? Inscriu-te a la biblioteca.