Es tracta d’una encertada barreja de ficció i realitat, alhora que un encertat exercici de recuperació històrica.
L’autora que s’ha especialitzat en treballs d’investigació sobre la guerra civil i les rutes de l’exili en parla en aquesta obra de “la mina de Negrín”, en realitat la mina Canta, explotació de talc situada a la Vajol; va ser expropiada l’any 1937 i convertida en un búnker, amb una gran cambra cuirassada, on es va guardar el tresor de la República: obres d’art del Museu del Prado, lingots d’or, joies i objectes religiosos.
El 4 de febrer de 1939, amb la guerra ja perduda i l’exèrcit de Franco gairebé a les portes s’ordena l’evacuació total, queden 7 camions que es dirigeixen a la frontera amb França. Sis camions aconseguiran passar la frontera, malgrat els intensos bombardejos i la gentada que intentava fugir, però el setè es va quedar atrapat ...
Voleu saber la resta de la història?
dimecres, 23 de juliol del 2008
El setè camió
dijous, 3 de juliol del 2008
Una golosina
L’autora que s’ha fet famosa amb “L'Elegància de l'eriçó” ens presenta aquesta obreta, que va ser el seu primer text de ficció i també el primer manuscrit que va enviar a les editorials.
A través dels ulls de tots aquells que el coneixen i que hi han mantingut un contacte proper i de vegades íntim coneixem al protagonista, el crític culinari més important del món. Ell sap que només li queda un dia de vida i busca un gust, no sap si de la infantesa o de l’adolescència, aquell sabor que està per damunt de tots els altres.
“Fue un deslumbramiento. Lo que atravesó la barrera de mis dientes no fue materia ni agua; simplemente una sustancia intermediaria que, de una había guardado la presencia, la consistencia que resiste a la nada y de la otra había adoptado la fluidez y una ternura milagrosas”.
Però en realitat el que busca potser és una altra cosa, perquè el sabor també va lligat moltes vegades amb el record de la persona que ens el va donar a provar, que ho va elaborar; amb els sentiments que teníem envers ella.
Si hagués de triar un capítol del llibre per recomanar-lo, triaria el de la Lotte, néta del protagonista que després d’una colla de reflexions sobre la seva família acaba dient:
“Se creen que los niños no saben nada. A veces uno se pregunta si los mayores han sido niños alguna vez”
dilluns, 16 de juny del 2008
El juego del ángel
Finalment, després d’anys d’espera, arriba la nova obra de l’autor de “L’ombra del vent”.
He de dir-vos que, tot i que m’ha enganxat des de les primeres pàgines i l’he llegit amb voracitat, no l’he trobat tan interessant com el primer.
És cert que recupera la Barcelona convulsa de principis del segle XX, aquell màgic “Cementiri dels llibres oblidats” de la seva obra anterior i l’amor pels llibres i la lectura, així com l’univers gòtic i una mica morbós que ja és habitual en l’autor. Però aquesta vegada m’ha mancat una mica d’originalitat i de frescor; els llibres que guarden l’ànima de l’escriptor, el personatge misteriós que s’amaga darrera la careta d’un mecenes i la persecució d’una vida sinó eterna, si més duradora, m’han recordat a Lovecraft, i el llibre maleït (Necronomicon) i sobretot a l’obra de William Hjortsberg. “Cor d’àngel”, que va ser duta al cinema i interpretada per Robert De Niro.
El començament de l’obra és impagable:
“Un escritor nunca olvida la primera vez que acepta unas monedas o un elogio a cambio de una historia. Nunca olvida la primera vez que siente el dulce veneno de la vanidad en la sangre y cree que, si consigue que nadie descubra su falta de talento, el sueño de la literatura será capaz de poner techo sobre su cabeza, un plato caliente al final del día y lo que más anhela: su nombre impreso en un miserable pedazo de papel que seguramente vivirá más que él. Un escritor está condenado a recordar ese momento, porque para entonces ya está perdido y su alma tiene precio...En parlem?
dilluns, 21 d’abril del 2008
Imma Monsó : Tot un caràcter
“Tot un caràcter”, l’obra que hem triat per llegir dintre del Club de lectura parla de les relacions de vegades tenses i conflictives que s’estableixen estre una mare i la seva filla petita, sempre amb una mena d’ humor que fa que tot sigui més planer o digerible.
La mare protagonista és tal i com especifica el títol “tot un caràcter”, una dona hiperactiva, enèrgica i d’una gran força però alhora molt contradictòria, sobretot en els seves opinions, cosa que pot “posar dels nervis” a qualsevol i més encara quan es tracta d’un fill. Malgrat tot això és un personatge atractiu, al qual no pots acabar d’odiar per la naturalitat amb què actua.
Recomanar-vos també la seva darrera obra “Un home de paraula”, relat autobiogràfic però també descripció del sentiment de l’amor i de la pèrdua. És un llibre d’una gran intensitat i gens melodramàtic tot i que explica la mort del company.
dissabte, 8 de març del 2008
El secret de Christine Falls
Benjamin Black és el pseudònim de John Banville, nascut a Wexford el 1945, i autor de la novel·la “El mar” que va rebre el premi Man Booker.
Totes dues obres comparteixen el gust per les frases ben construïdes, la cura en el llenguatge, i sobretot els mateixos paisatges: els de la seva Irlanda natal. També els personatges semblen amarats de la mateixa profunda tristesa, venen d’un passat ple d’equivocacions i ferides que els ha deixat plens d’amargor i de desànim.
“No eren els morts allò que semblava inquietant a Quirke, sinó els vius. Quan va entrar al dipòsit molt després de la mitjanit i va veure Malachy Griffin, va notar un calfred a l’espinada que resultaria profètic, un tremolor dels tràngols que vindrien. Mal era al despatx de Quirke, assegut a l’escriptori. Quirke va aturar-se a la sala dels cossos...”
Voleu continuar llegint?
dimarts, 4 de març del 2008
Les històries naturals
Les històries naturals de Joan Perucho
La tertúlia ha estat amena i interessant i ha comptat amb la participació de Neli Queral, que ha aportat dades interessants sobre l’obra, tot destacant-ne alguns aspectes, així com llegint alguns fragments.
Hem parlat de la personalitat de l’autor, Joan Perucho: novel·lista que resta fora dels corrents literaris dominants tant per apartar-se del realisme com pel seu caràcter imaginatiu. El 1948 entra en la carrera judicial i és titular durant molts anys del jutjat de Gandesa.
En el seu espai literari conviuen el passat històric amb la ciència, el natural i el sobrenatural, la raó i la màgia.. Demana als seus lectors un exercici de tolerància per seguir les combinacions entre el real i l’irreal, la història i la imaginació.
Referint-nos a l’obra que comentàvem: "Les històries naturals", dir que la seva trama bàsica parteix de la novel·la gòtica i especialment de "Drácula", de B. Stoker. La realitat històrica que ens presenta és precisa, ja que fa referències a la premsa de l’època; entitats, personatges concrets i els sotmet d’alguna manera a un tractament de ficció.
Han assistit 11 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.
dilluns, 18 de febrer del 2008
La noia de les taronges
L’èxit mundial li va arribar amb “El món de Sofia”, que ha estat traduïda a 45 llengües i ha venut més de 16 milions d’exemplars.
Ha escrit nombrosos obres com “Vita brevis”, “El misteri de Nadal”, “Que hi ha algú”, et..
“La noia de les taronges” que us presento avui és una lectura absolutament recomanable per a totes les edats, perquè diverses generacions s’hi trobaran reflectides en les seves pàgines: adolescents, joves i adults en els seus rols com a fills, pares o avis.
El protagonista es diu Georg i té 15 anys. Viu amb la seva mare, el seu padrastre i la seva germana de 18 mesos. Un bon dia la seva àvia li porta una carta que el seu pare li va escriure abans de morir. És una carta que ha estat perduda durant molt de temps i que Georg rep amb cert escepticisme perquè a penes se’n recorda, del seu pare.
No sentiu curiositat per saber què li explica?