Carlos Ruíz Zafón: El juego del ángel
Finalment, després d’anys d’espera, arriba la nova obra de l’autor de “L’ombra del vent”.
He de dir-vos que, tot i que m’ha enganxat des de les primeres pàgines i l’he llegit amb voracitat, no l’he trobat tan interessant com el primer.
És cert que recupera la Barcelona convulsa de principis del segle XX, aquell màgic “Cementiri dels llibres oblidats” de la seva obra anterior i l’amor pels llibres i la lectura, així com l’univers gòtic i una mica morbós que ja és habitual en l’autor. Però aquesta vegada m’ha mancat una mica d’originalitat i de frescor; els llibres que guarden l’ànima de l’escriptor, el personatge misteriós que s’amaga darrera la careta d’un mecenes i la persecució d’una vida sinó eterna, si més duradora, m’han recordat a Lovecraft, i el llibre maleït (Necronomicon) i sobretot a l’obra de William Hjortsberg. “Cor d’àngel”, que va ser duta al cinema i interpretada per Robert De Niro.
El començament de l’obra és impagable:
“Un escritor nunca olvida la primera vez que acepta unas monedas o un elogio a cambio de una historia. Nunca olvida la primera vez que siente el dulce veneno de la vanidad en la sangre y cree que, si consigue que nadie descubra su falta de talento, el sueño de la literatura será capaz de poner techo sobre su cabeza, un plato caliente al final del día y lo que más anhela: su nombre impreso en un miserable pedazo de papel que seguramente vivirá más que él. Un escritor está condenado a recordar ese momento, porque para entonces ya está perdido y su alma tiene precio...En parlem?
