dimarts, 23 de novembre del 2010

Un clàssic de por?


Frankenstein, de Mary Shelley

Desitjava l’amor i l’amistat, i sempre m’he sentit menystingut. No és injust, això? He de ser considerat l’únic criminal, quan tota la humanitat ha pecat contra mi? Per què no odieu en Fèlix, que va allunyar amb injúries el seu amic? Per què no maleïu el pagès que va intentar matar el qui havia salvat la seva filla? No, aquests són éssers virtuosos i immaculats! Jo, el miserable, l’abandonat, sóc un engendrament que cal menysprear, que cal abandonar i trepitjar. Fins i tot ara en bull la sang quan recordo aquesta injustícia.

Aquestes paraules pertanyen als monstre de Frankenstein, un personatge sense nom propi, ja que és conegut amb el nom del seu creador i que s’ha convertit en una icona de la cultura popular, a part de la seva qualitat literària perquè ha estat versionada i adaptada al cinema en repetides ocasions i en diversos gèneres que van des del terror, a la comèdia o el musical.

Va ser escrit per Mary Shelley, una jove de 18 anys, filla de pares cèlebres; la seva mare va ser una destacada lluitadora pels drets de la dona, i el seu marit un autor cèlebre i reconegut dintre de la literatura anglesa. Mary Shelley va rebre una educació inusual per a les dones del seu temps, que no es va limitar a la seva formació com a futura mestressa de casa.

L’obra va nèixer a partir d’una juguesca. Mary i Percy Shelley, juntament amb Byron i d’altres amics, són a Ginebra, instal·lats a prop del llac Léman, i a causa de les condicions climatològiques es veuen obligats a romandre molt de temps a l’interior de casa; per divertir-se decideixen que explicaran històries de terror.

La convivència entre el grup d’intel·lectuals i amics i la gestació de l’obra que us proposem està narrada en una gran pel·lícula de Gonzalo Suárez: Remando al viento, que també us recomanem.

Sinopsi:
Victor Frankenstein és un científic que, abrumat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. A partir de parts de cadàvers i amb una tècnica desenvolupada amb l’ajut de l’electricitat, crearà un monstre, que li provocarà el més absolut dels horrors, a causa del seu aspecte.
Aquest monstre, que mai no rebrà un nom propi, intentarà apropar-se als humans, que el rebutjaran. Finalment es trobaran el científic i la seva criatura i mantindran un diàleg, sense entesa final, per acabar amb una persecució que els durà fins al Pol Nord.

L’interès:
Tot i que l’obra ha estat considerada un referent de la novel·la gòtica o de terror, podríem considerar que va molt més enllà, ja que explora temes tan actuals com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, que faran néixer un altre arquetip literari, el del científic boig, que s’atorga el paper de déu com a creador de vida. També hi podem rastrejar elements autobiogràfics com per exemple l’absència de les mares dels protagonistes o la negligència dels pares, que no donen amor als seus fills.

En resum una lectura interessant que tot i estar escrita fa gairebé 200 anys ens continua parlant al cor i a la ment, perquè els seus temes continuen vigents i encara provoquen discussions.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Vida Privada

Tertúlia del club de lectura
Vida privada, de Josep Ma de Sagarra
Trobada: 29/10/2010
Valoració mitjana: 4.5 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Corretger, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de l’autor, situant-lo en el seu context històric.

Ha explicat que l’obra va ser rebuda amb una gran expectació perquè havia estat anunciada com la novel·la de Barcelona on es desvetllarien els secrets més amagats de personatges com els que tots coneixem; a més el propi autor es va encarregar de fer-ne publicitat en la seva columna periodística. En realitat es referia a una obra molt més ambiciosa, que no va tenir continuïtat i de la que tan sols tenim Vida privada, que faria la funció de resum de tots els fils argumentals i dels personatges en què volia aprofundir.

L’obra ens presenta un mosaic que pivota al voltant de dos moment polítics importants: La Dictadura de Primo de Ribera i la República; la primera és més concèntrica i amb el tema econòmic com a nexe, a la segona els personatges es dispersen i la família protagonista cau en una profunda ruïna econòmica i moral, que exemplifica el de la seva classe social. Entremig es produirà la guerra, que marcarà les dues èpoques morals i d’on sorgirà la nova societat més preocupada per viure al dia i aparentar que per la història o la tradició familiars.

Sagarra és un narrador interessat a transmetre la realitat a través dels indrets i dels personatges que descriu, tot i que també està interessat en les noves formes narratives, que donen molta importància a la consciència individual, d‘aquí l’alternança de veus narradores, que de vegades s’adrecen directament al lector presentant-li la realitat i recorrent al sarcasme o la ironia.

La fredor amb què va ser rebut per la crítica va provocar el silenci novel·lístic de Sagarra, que es dedicà a altres gèneres, especialment el periodisme i el teatre.
De l’obra va interessar especialment el llenguatge literari, la profusió d’adjectius, la utilització d’anglicismes, les descripcions exhaustives, que aporten al lector una visió gairebé cinematogràfica de l’escena. En especial tothom es va decantar per dos moments, el del ball organitzar per Hortènsia Portell i l’assassinat de Dorotea.
“Un team esportiu de casades joves i de solteres en llibertat era el que feia el grup més nombrós i de més barreja d’homes. Allí, s’hi sentia un perfum de begudes seques i d’herba de camp de golf. En general, en aquest team hi havia les dones més boniques i les toaletes més de music-hall. Entre elles, ensenyaven unes dents brillants i unes genives de pell de cirera unes quantes xicotes madrilenyes procedents de la gran aristocràcia, casades de fresc amb títols catalans o amb industrials d’aquí; aquestes madrilenyes gastaven una delicada amargor de pinyol de fruita i eren les que aguantaven una conversa més esqueixada i potser més intel·ligent.”
Han assistit 20 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 30 minuts.
Ara mateix l’obra es representa al Teatre Lliure de Barcelona

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Quan els llibres són ART




Roberto Innocenti és un il·lustrador italià, nascut el 1940. És autodidacta en el dibuix i s’ha dedicat a l’animació i al cartellisme abans d’assolir l’èxit com a il·lustrador d’àlbums, que per la seva bellesa són recomanables per a tots els públics i edats.

Les seves il·lustracions es caracteritzen per la seva exhaustivitat i la finor del traç, a més d’amagar un important treball de documentació històrica. Són com fotografies que recullen tots els detalls i intensitat del moment, sense deixar de banda els personatges aparentment secundaris, als quals dóna també la seva part de protagonisme.

Avui us vull parlar de dues de les seves obres, les que podeu trobar a la biblioteca:
ZEE, Ruth Vander. La historia de Erika. Pontevedra : Kalandraka, 2007
Aquest àlbum, narrat en primera persona, per la pròpia protagonista, ens explica uns fets tràgics: el trasllat en tren d’un grup de jueus cap al camp d’extermini, i com enmig de tant dolor hi ha un lloc per a la tendresa i l’esperança. Les il·lustracions semblem fotos velles, en blanc i negre, tot i que petits tocs de color subratllen la importància de determinats objectes o figures. El color serà el que obrirà i tancarà el llibre en una il·lustració esplèndida i plena de detalls.

LEWIS, J. Patrick. La casa. [Sant Cugat del Vallès] : Símbol, 2010
En aquest àlbum, Innocenti il·lustra un text que dóna la veu i el protagonisme de la història a una casa, construïda el 1656, abandonada posteriorment i redescoberta el 1900. És a partir de petits textos, gairebé poemes, que donen l’entrada a la il·lustració en doble pàgina, que anirem descobrint les vicissituds de la casa i dels seus habitants; veurem en definitiva el pas del temps i la història, fins i tot la més quotidiana, que convertiran la casa en un testimoni dels fets del segle XX: la fam , les guerres, els refugiats, els soldats, l’emigració, etc.


I si voleu veure el Roberto Innocenti en acció aneu a:
http://libiblios.blogspot.com/2010/05/roberto-innocenti-en-accio.html

divendres, 8 d’octubre del 2010

Reprenem les trobades del Club de lectura

Aquest mes d’octubre, concretament el divendres 29 a les 19.15h, ens trobarem en la primera tertúlia del club.

Serà per comentar l’obra de Josep Ma de Sagarra, Vida Privada, i comptarem amb la col•laboració de Montserrat Corretger, professora de literatura de la URV.

Aquest acte forma part del cicle d’activitats al voltant de la memòria històrica, que enguany porta per títol: Societats de Cambrils durant la II República.

Les properes lectures seran:

• Novembre: La caverna, de J. Saramago
• Gener: Senyora de rojo sobre fondo gris, de M. Delibes
• Febrer: La soledat dels nombres primers, de P. Giordano
• Març: Cercamón, de Ll. Racionero
• Maig: Paraules d’Opoton el vell, d’A. Artís-Gener (Tísner)
• Juny: Lleó l’Africà, d’A. Maalouf

La tria de lectures s’ha realitzat tenint en compte els autors premiats i recentment desapareguts com Delibes i Saramago; autors catalans de vàlua literària reconeguda però que ja no són de rabiosa actualitat, el Premi d’Astúries 2010 i un autor novell, com seria el cas de Giordano.

Enguany també comptem amb la col•laboració de l’Antena del coneixement de la URV i de Natalia Zarco, per a moderar les tertúlies.

Properament us informarem de la data concreta de cada trobada i del moderador/a de cada tertúlia.

Si no formeu part del Club encara us podeu inscriure.

dijous, 15 de juliol del 2010

Racó del lector

Aquest estiu us oferim un raconet especialment dedicat a la lectura. Seieu còmodament a la nostra butaca de lectura i escolliu aquell llibre que més us agradi: el podeu llegir a la biblioteca o prendre’l en préstec.

Hi trobareu els llibres recomanats per la biblioteca durant l’any al programa de TVCAMP, Televisió de Cambrils, i que porten l’etiqueta de la nostra Mascota a la coberta.

També hi trobareu els que hem anat llegint en aquests 5 anys de Club de lectura; porten una etiqueta amb un elefant, que està trist, interessat o content en funció de l’interès que ha despertat la lectura.

Per complementar aquesta oferta teniu una guia que recull totes les lectures, amb la valoració que han obtingut i el fulletó informatiu amb que les acompanyem.

El rànquing dels més ben puntuats, tots tenen un 5 sobre 6, és el següent:

Tracy Chevalier: La noia de la perla
Simonetta Agnello Hornby: La mennulara
Lluís-Anton Baulenas: Per un sac d’ossos
Isabel Allende: La hija de la fortuna
Andreu Carranza: L’hivern del tigre
Jaume Cabré: Les Veus del Pamano
Us desitgem un estiu ple de bones lectures!

**************

Enllaçem amb un article de Sergi Pàmies: De maletas y libros


Llegeix-lo!

dimecres, 7 de juliol del 2010

Firmin

Tertúlia del club de lectura

Firmin, de Sam Savage
Trobada: 18/06/2010
Valoració mitjana: 3.7 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Mónica López, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida de l’autor, que va exercir la docència com a professor de Filosofia i que quan es va jubilar, va optar per dedicar-se a treballs més manuals, com la pesca o la reparació de bicicletes. L’èxit li va arribar a la vellesa i amb aquest obra, d’argument força original.

De la lectura hem destacat que és una novel·la farcida de referències literàries i cinematogràfiques, vinculades a la cultura anglosaxona, i que de vegades ens perdem detalls pel propi desconeixement d’aquesta cultura, que tot i que ens arriba pel seu potent màrqueting no és ben bé la nostra.

El protagonista, una rata, tot i que força humanitzada, sembla predestinat al fracàs: és el 13 fill d’una mare alcohòlica que no té cap cura dels seus fills; els seus germans se’n desempalleguen tant com poden i ell sembla que no hi tingui res en comú, excepte l’aparença física. El fet de ser una rata també fa que la veiem com un símbol de tot allò que deixem de banda, que trobem reprovable.

Les cites que donen entrada als diferents capítols també ens anuncien aquesta barreja de somni i realitat que sembla amarar tota la novel·la, així com del dolor per ser diferents i no trobar en ningú allò que necessitem per enfortir el nostre esperit, per compartir inquietuds i sentiments.

Durant la conversa han sorgit noms d’altres lectures protagonitzades per animals: La revolta dels animals, de G. Orwell, o Las Ovejas de Glennkill, de L. Swann, que també trobareu a la biblioteca.

Han assistit 16 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 20 minuts.
L’acte ha comptat amb la col·laboració de l’Antena del coneixement de la URV.

Per saber-ne més:

El Temps de les cireres

Tertúlia del club de lectura
El temps de les cireres, de Montserrat Roig
Trobada: 28/05/2010
Valoració mitjana: 4.2 (6 màxim)

La tertúlia ha comptat amb la participació de Montserrat Palau, professora de la URV, que ha fet una breu introducció a la vida i l’obra de Montserrat Roig, destacant tant el seu aspecte més literari com la seva actitud vital.

De la lectura hem destacat que és una novel·la de fugida i de retorn marcada per 2 moment polítics especialment tensos: les morts de Grimau i de Puig Antich; també que tot i ser una obra coral hi ha un narrador que ho va trenant tot i que les cites que donen entrada als diferents capítols tenen molt a veure amb el que s’hi explicarà.
,
Entre els personatges femenins destacar l’Harmonia Carreres, que és la traducció literària de Ma. Aurèlia Capmany, amb la que Montserrat roig havia tingut una relació de mestratge fins que la seva diferent visió del feminisme les va separar. Ma Aurèlia Capmany era partidària del feminisme de la igualtat mentre que Montserrat Roig era partidària del feminisme de la diferència.

A part d’analitzar els personatges també s’ha analitzat la història de Barcelona i de Catalunya que s’hi explica i aquí és on s’ha generat més dissensió ja que hi ha hagut opinions diverses: no es retrata prou els moviment polítics i socials i s’emfasitza massa en la burgesia barcelonina, a la qual pertanyia l’autora.

Durant la conversa Montserrat Palau ens ha recomanat d’altres obres de Montserrat Roig, que servirien per enriquir el fris que ens proposa, donant a conèixer més detalls sobre les protagonistes femenines: Molta roba i poc sabó; Ramona adéu i L’hora violeta.

Han assistit 11 persones, i la durada ha estat d’1 hora i 15 minuts.
L’acte ha comptat amb la col·laboració de l’Antena del coneixement de la URV.

Per saber-ne més: